Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

territori cultural

La Biblioteca Marcel·lí Domingo acull la presentació del resum biogràfic ‘Francesca Aliern i Pons’

L’autor del 5é volum de la col·lecció Gent nostra, Emidgi Subirats, destaca el pes literari de la figura d’Aliern en un acte que esdevé homenatge

 

La  Biblioteca Marcel·lí Domingo  de Tortosa acollia la tarda de divendres la presentació del resum biogràfic “Francesca Aliern i Pons”, escrit amb intensitat i devoció per Emidgi Subirats, dinamitzador cultural de les comarques centrals dels Països catalans i autor ja d’algun altre títol de la col·lecció Gent nostra d’Onada edicions. El treball que ha dut a terme Emidgi Subirats és escrupolós, rigorós i transmet estima. Per això, el tàndem que forma amb Francesca resulta perfecte. Així, Onada edicions dona a llum un nou volum  amb el qual assoleix ja el 5é volum d’una col·lecció dedicada a personalitats destacades en diferents àmbits a una banda i altra del riu Sénia, què, com incidia Subirats a l’inici de l’acte, no és frontera.

 

La presentació inicial de l’acte, entre amics i lletraferits, va estar a càrrec d’Irene  Prats  directora de la Biblioteca. En el seu parlament inicial va recordar que Aliern era un de les autores més demandada quan a lectors, unes paruales que van donar pas a la intervenció de l’escriptora i periodista Alícia Coscollano i Masip, que en representació e la coneguda editorial  va destacar que “la biografiada, Francesca Aliern i Pons protagonitza el 5é volum de la col·lecció Gent nostra amb tota la raó i el pes de la persona rellevant que ha dedicat a seua vida a les lletres. Francesca ha recollit en els últims anys tot el merescut reconeixement de figura de les lletres ebrenques”. Coscollano destacava també el seu treball constant i infatigable envers la seua passió, “la recerca d’una veu pròpia, única al nostre territori”. també realitzava un repàs pels principals títols i obra de l’autora–filla predilecta de Xerta- com ara Un otoño, toda una vida; No llores Laura; La Candela o Misererenobis, fins arribar a la revisió de La Menestrala, l’any 2014, amb una acurada revisió ortogràfica que dignificaria la seua novel·la preferida. Una altra fita seria la publicació per l’editorial Cossetània d’El pont de la solitud, l’any 2005. Després arribarien altres, com Cor de llop o Sabó moll, que  molts consideren com el seu millor relat.

Coscollano remarcava al paper d’Onada en la difusió del patrimoni natural i cultural i el foment de la creació literària i del pensament, que se suma també a un altre eix fonamental  que dona vida al projecte editorial i que no és altre que impulsar obres de qualitat, tant en el contingut com en els aspectes tècnics d’edició. “Des d’Onada, considerem un luxe gaudir de persones que ens ajuden a seguir vertebrant un territori que s’uneix i es cus amb una llengua, la nostra, un sentiment comú i històries i biografies què, com la d’aquesta tarda, expliquen el caràcter i les esperances de la nostra gent”, concloïa.

Francesc Aliern: una obra amplíssima

 

Per la seua part, Subirats començava amb un recordatori cap els presos polítics, per passar a assenyalar que Aliern era la primera dona biografiada de la col·lecció Gent nostra. L’autor de resum biogràfic també es declarava seguidor absolut de l’obra d’Aliern, “he llegit tota la seua obra”. Posteriorment, remarcava la perseverança de l'escriptora xertolina en un àmbit , el de les lletres catalanes, que han esdevingut un fenomen mundial, i concretava la mirada en la literatura ebrenca i en l’escriptora, amb una obra prolífica que ha aconseguit el miracle d’aproximar la nostra llengua a gent que no va estudiar als col·legis en el seu moment degut al règim. Un miracle equiparable al que realitzen els mestres de tot el país tots els dies, en obrir les portes dels centres d’ensenyament.

 

 

 

Una lluitadora pels drets humans

Amb 20 anys d’amistat conreada, Subirats relatava la vida d’Aliern passant per la seua família camperola, els desitjos de viatjar i conèixer món, que es van veure truncats per qüestions familiars, així com també els d’estudiar. Francesca escrivia a les nits, però, deixant volar la seua imaginació sot els llençols, quasi d’amagades. Dona lluitadora per les llibertats de qualsevol tipus, de pensament o sexual, dona que ha condemnat el racisme i que ha denunciat el paper de la dona dins la societat, Subirats finalitzava la intervenció amb una reflexió, precisament, al voltant de les lluites, individuals  i col·lectives, que actualment també s’estan duent a terme arreu del país.

Finalitzant l’acte, la intervenció d’Aliern -Francesca, o Paquita, com l’anomenen molts- desgranava alguns records que expliquen el seu passat context familiar, social i polític. El concert de Raimon, tant jove com ella i les seues amigues, que va arribar a encetar alguna cançó però que va tenir que marxar sota amenaça de denuncia per part dels grisos, i l’estada d’una nit al quarter per part d’ella i les amigues que havien anat a escoltar-lo, suposaria un punt de inflexió. Més enllà havia un món en el qual es decidien qüestions importants. En  aquest sentit, l’arribada a l’escola d’una nova mestra canviaria per sempre el nivell d’ensenyament que seguien fins llavors ella i els seus companys dins l'aula. La mestra era la mare d’una de les emocionades assistents a la presentació, l’escriptora Montse Boldú. Temps intensos per al record abans de continuar fent una singladura vital que passava per Piccadilly Circus, amb Londres de fons, un dels seus ports anhelats.

El 5é volum de Gent nostra dedicat a Francesca Aliern conté en la part final un annex fotogràfic molt interessant que efectua un recorregut en imatges per moments clau de la seua vida.  El llibre ha estat, com no podia ser d’una altra manera, bressolat pel rumor de les aigües de l’Ebre, lo riu que dona vida a la singularitat de les lletres ebrenques.

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.