Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

territori cultural

Nete Vericart : “ Les JMEP tenen lo millor públic de la galàxia al millor lloc de la galàxia!!”

 

“Mai prioritzem a uns artistes sobre d’altres per que la idea és de conjunt sense dependre de noms estel·lars ni consagrats”

“La creativitat és imprescindible tant a nivell musical com a nivell organitzatiu. No seriem res sense aquelles bandes que et fan viatjar intensament cap a llocs desconeguts”

alícia coscollano i masip

Les persones que hem assistit a alguna de les Jornades Musicals a la Ermita de la Pietat ens hem deixat captivar tant de l’entorn com de la qualitat de les propostes i de l'entorn. Un indret que té una personalitat tan definida que els concert se  integren i adapten a la orografia de l'Ermita. Tel·lúric i fascinant, el projecte conté la mesura de màgia necessària. L'atmosfera la posa el lloc, però la resta és qüestió d'un equip que any rere any aconsegueix aglutinar sota el paraigües de les jornades a apassionats del rock, del reggae, del funk, del soul o el rhythm & bluesen concerts en els quals el capvespre i la sortida de la lluna en plena muntanya actuen com a mestres de cerimònies. Tot això amb el permís d’Agustí ‘Nete’ Vericat  - impulsor d’aquest diumenges  musicals sense complexes- i el seu equip. Són ells els que van pensar fa 14 anys en apostar des d’un territori situat a  la perifèria en la possibilitat d’apropar-nos concerts de grups de qualitat indiscutible. La relació entre els grups i l'espai continua temps després, i la bona sintonia també,  forma part d’aquesta constel·lació. El resultat després de cada edició són actuacions memorables que impulsen  tornar, cada any, als adeptes a la Pietat. I és així com els assidus als concerts gaudim de cada diumenge com una fusió gastronòmica  que s'ha cuinat a foc lent, però que en el moment de ser degustada d’alt l’escenari eclosiona  com un big bang. Aquest any tothom, absolutament tothom, tornarem a caure sota el seu influx universal.  

 

Nete, si recordes les primers edicions de les Jornades musicals amb que et quedes?

Al principi de tot no acabava de tindre clar si certs estils podrien quallar a l’Ermita. Jo sempre he estat molt eclèctic musicalment parlant. Massa, de vegades. Però interiorment sempre hi ha havia la seguretat de que l’Ermita seria el catalitzador que faria que la música sigues la protagonista sense importar l’estil i la procedència. Entendre l’espai em va donar la seguretat de que era el lloc ideal per a deixar-se portar per la música. La seua màgia, el seu flow, el seu duende, els ancestres, la seus força.....

L’altra cosa que recordo en molt d’afecte eren les interessantíssimes converses musicals que tenia en gent que coneixia de res a l’acabar los concerts. Converes que com la música, te fan sentir viu. I lo millor de tot, és que estos moments d’interacció no han parat mai, sinó que s’han expandit.

Va ser una aposta ‘perifèrica’ que el temps i la voluntat de diferents agents ha sostingut i elevat a una de les millors propostes que es poden gaudir a les nostres comarques. Es pot oferir qualitat tot i estar lluny dels centres culturals per excel·lència. Quines avantatges i desavantatges heu trobat al llarg del temps?

Lo gran avantatge és que este tipo de propostes “perifèriques” no tenien massa precedents. Com en molts d’altres aspectes, en el nostre territori les coses no és que s’hagin fet malament. Senzillament, no s’han fet i tot lo camí està per a recórrer. L’espai està per a transgredir-lo, adaptar-lo sense que pergue la identitat. I L’Ermita és L’ESPAI més increïblement màgic i potent per a poder tenir el feedback necessari entre els músics i el públic.

El gran desavantatge era que teníem que lluitar per una idea que no tenia massa precedents. Fer concerts enmig de la natura en un lloc ritual fa ferir certes sensibilitats que veien “profanat” un espai de culte cristià. El que vam demostrar és que en ple S.XXI podem i devem compaginar les utilitats d’un espai municipal. La societat avança readaptant les tradicions al seu temps i l’Ermita és molt més que un lloc de culte cristià.

 

Quin suport econòmic reben les Jornades? Ja no sols pel grau de supervivència, sinó perquè la iniciativa ha trobat un equilibri magistral entre concerts i assistència partint d’una aposta quasi personal. El Verkami dona independència, o seria necessari més suport institucional puntual?

Com bé dius, tot és un joc d’equilibris per a tirar endavant any rere any sense pèrdues econòmiques. Si des d’un principi l’Ajuntament d’Ulldecona no hagués estat al darrere i s’hagués cregut en l’idea friki d’un dels seus treballadors, res hagués estat possible. No és pot oblidar que l’Ermita de la Pietat és un equipament municipal.

En 14 anys ens hem adaptat i readaptat a les condicions canviants per a fer-ho sostenible. I hi ha un fet diferencial i contradictori que ha fet que el model econòmic; la crisi general sorgida l’any 2012 ens va fer replantejar el model i espavilar. Si volíem continuar mantenint un altíssim nivell musical i una bona afluència de públic compromès, la gent es tindria que rascar la butxaca. S’havia acabat un model de gratuïtat que va fer més mal que bé en el Món de la cultura en general, i això va ser la clau. L’entrada de pagament i les successives campanyes de micro-patrocinis van salvar, millorar, comprometre, potenciar, expandir.... la sensibilitat envers la música i va fer entendre a molta gent que la cultura és un gran model econòmic i de futur de les societats. Petites reflexions que ajuden a prendre consciencia 

Imagino que el grau el grau d’esforç i de implicació compensa. La creativitat és imprescindible?

Oh, i tant. És imprescindible tant a nivell musical com a nivell organitzatiu. No seriem res sense aquelles bandes que et fan viatjar intensament cap a llocs desconeguts. Que t’emocionen i et sorprenen amb les infinites possibilitats musicals en un moment efímer com és la música en directe. Hi ha tants de bons records i bones sensacions..... Però l’essència de les JMEP també té un component creatiu que lliga edició rera edició amb unes temàtiques a priori ultrafrikis però que lliguen i definixen les diferents sensacions. Hi ha un fil conductor molt evident entre vibracions, interconexions neuronals, auto-hipnosi, invasions alienígenes, ritualitats arqueoacústiques, Art Rupestre....

 

La música té conductes insospitats, i entra directament pel canal de les emocions, sigues d’on sigues s’estableix una comunió, una relació especial, també, entre el públic que assisteix als concerts i l’organització.

Oh sí. Un fet ritual, màgic, quasi místic que es veu potenciat a l’Ermita per la seua identitat ritualista i cultural des de fa més de 8000 anys. Hi ha 3 elements bàsics; la música i els seus intèrprets desprenent energia, un públic que la capta a mode de feedback i un espai com l’Ermita que ho potencia tot expandint tota aquella força de forma tant col·lectiva com individual. Són grans emocions basades en experiències molt potents.

A una roda de premsa de presentació d’ una de les edicions de les jornades vau destacar que van ser impulsades perquè un extraterrestre va arribar i us va obligar a fer-ho. Girem l’argument: Com li explicaríeu a un extraterrestre què són les Jornades musicals, si volguéreu invitar-lo un diumenge d’estiu a la Pietat?

De fet, els extraterrestres ja fa més de 8000 anys que visiten l’Ermita. Van ser ells els que van inspirar les Pintures Rupestres i els que van crear un forat espai-temps per a viatjar a dimensions paral·leles que inter-connecten Mons llunyans....jajajaja (ironia màxima). El que nosaltres hem fet ha estat aprofitar i re-actualitzar el seu llegat. Sense anar més lluny, i ara si que ho dic en serio, molts dels assistents a les JMEP hem entès que nosaltres som uns veritables extraterrestres quan sortim dels concerts i tornem a la realitat. Tancats en el nostre petit univers musical de les JMEP fugim d’una humanitat malalta i supèrflua abocada a la destrucció. We are the Aliens!!!

 

L’any passat Koers, Los Volcanes,  Smoking Souls, Anacardos lata, Outer Space, Calmoso & The Blackfang, The Silverbacks, entre d’altres, van confeccionar un cartell global fantàstic. Penseu en superar-ho cada edició, o simplement prioritzeu el gaudir?

Afortunadament cada edició és un gran repte que acceptem en quant a fer un cartell al·lucinant on hi haiguen representades diverses propostes musicals que aporten la màxima qualitat i intensitat en directe. No va de superar o no les edicions anteriors. Lo que intentem és que la gent vingue en la ment oberta i que, coneguen o no les propostes musicals, tinguen la certesa, la seguretat de que a JMEP la qualitat i la diversitat estan per damunt de tot. I això no té res a vore en que unes bandes siguen més conegudes o més consagrades que d’altres. De fet, mai prioritzem a uns artistes sobre d’altres per que la idea és de conjunt sense dependre de noms estel·lars ni consagrats.

 

Que esteu “ordint” o planificant per a la 14ena edició de les Jornades Musicals a la Pietat?

Just en aquestos dies estic tancant el cartell d’enguany i ja començo a tenir la sensació que m’agrada. Tot comença a tindre sentit després del plaer i el desafiament d’escoltar moltíssima música nova per a la confecció del cartell. Queda algun detall i alguna data solta però l’equilibri va arribant així com la inspiració per a establir una bona temàtica per a la 14a edició. Aquest any hi hauran tones i tones de bones vibracions a base de funkyrock, pop psicodèlic, r’n’b, jazz contemporani, ritmes afrocubans, r’n’r, dubstep, reggae, garatge.....i bla bla bla. Hi hauran bandes joves amb propostes actuals i potents, bandes consolidades, artistes internacionals i carretades de bon feeling i amor fraternal per a compartir. Ah, i com sempre, les millors sessions de punxa-discos sorgides quasi en la seua totalitat de la mateixa gent del públic. Estem tan contents del nostre públic i confiem tan en el seu criteri que seran ells mateixos els que punxen.

 

 

 

La màgia de l'espai, un encant tel·lúric que genera una energia concreta. El públic, una amalgama d’estils, tribus i estètiques, quina és la percepció que teniu des de l’organització?  

Siiiiiiii, la capacitat tel·lúrica de l’espai com a nexe i com sempre diem....LO MILLOR PÚBLIC DE LA GALAXIA AL  MILLOR LLOC DE LA GALAXIA!!! Indiscutiblement, sense un lloc com l’Ermita de la Pietat i sense un molt bon públic, les JMEP no tindrien cap sentit. Ja faria molt de temps que hauríem plegat. De fet, crec cegament en que l’Ermita és un espai màgic per al ritual i la cultura en general des de fa més de 8000 anys. Les seues propietats arqueoacústiques prehistòriques són totalment vigents avui en dia i ajuden a que la connexió ritualista de la música amb el públic sigue un element clau. Hi ha molts pocs espais tan potents.

 

La inspiració de les jornades que forma un aliatge en l'argument o relat del conjunt de cada edició. Heu tingut jornades dedicades a diferents temàtiques.  Ajuden aquests temes centrals a construir un relat de les diferents edicions?

I tant! I va ser a partir de que vam començar a tenir entrades de pagament que la imaginació va entrellaçar diferents temàtiques friquis que tenen una interrelació molt clara entre elles. Tot gira al voltant de les sensacions que genera la música en directe en les persones. De com vibrem, compartim, comuniquem, plorem, interconnectem, ens hipnotitzem,....gaudim i creixem gràcies al llenguatge més universal i ric de la humanitat: la MÚSICA!!!

Tots aquests relats interconnecten neurones, passions i esperits inquiets i fan que la humanitat sigue una miqueta millor.

 

El criteri en l'elecció dels grups i les bandes que visiten l'ermita és molt concret quan a qualitat. Com us coordineu? Escolteu bandes o coneixeu que aneu incorporant a un possible cartell? Resulta fàcil contactar-les?

De fet, tot és un procés molt natural que no té una planificació determinada ja que el repte es transforma en plaer. Es tracta d’escoltar moltíssima música i conèixer molts de músics. Una de les feines que més em motiva és la confecció del cartell de cada any amb total llibertat i sense limitacions. A banda d’enriquir-me musicalment, el fet de devorar música fa que quan una proposta pot quallar a JMEP ho sé automàticament. No sé si és intuïció o connexió...

El més complicat és equilibrar estilísticament el cartell. Llavors, de la tria de propostes interessants sempre se’n queden fora per una qüestió d’equilibri, no de qualitat. Tots els anys sap greu tenir que dir que no a algunes bones propostes.

Les Jornades també s’han tornat més reivindicatives amb el pas del temps. La cultura, la música, deu reflectir i implicar-se en el seu context històric, protestar, denunciar?

 Golpes Bajos deien allò de “Malos tiempos para la lírica”. En una societat que en els últims anys en lloc de tirar endavant retrocedeix, no et pots quedar de braços plegats. La inacció i el passotisme sempre afavoreixen als grans poders immobilistes i la cultura en general, sobretot la cultura de base, sempre és la gran perjudicada. Una societat que té una bona base cultural pot encarar el futur amb optimisme i sentit crític sense dependre de polítiques paternalistes que mai afavoriran a la societat. I és per això que des de JMEP no ens podem quedar de braços creuats. Creiem que a banda d’alimentar ànimes mitjançant la música, també aquesta pot despertar el nostre jo socialment conscient. I en els temps autoritaris que corren....no podem permetre que ens robin drets o aniquilin els nostres potencials

Heu establert vinculació amb Lo Pati, d’Amposta. Grupuscles culturals que tenen en comú una altra manera alternativa d’entendre el món artístic, en general.

La feina que ha fet Lo Pati al nostre territori envers la cultura contemporània ha estat enorme amb unes programacions d’una qualitat increïble. No va costar gens establir relació ja que ens permet a les dos parts interactuar més enllà dels nostre espais respectius i creuar públics, sensibilitats i projectes. És genial tenir un espai fora de l’Ermita que ens permeti oferir propostes més arriscades. Des de performances multidisciplinars a tallers de creació per a xiquets. De fet, los/es xiquets/es són lo futur i sensibilitzar-los artísticament encén la seua llumeta creativa, crítica, lúdic/didàctica.

A Ulldecona, a més d’aquest concerts de faula, també disposeu d’un entorn patrimonial cultural molt interessant.

Oh sí! De fet la meua feina em permet crear una interacció entre l’entorn patrimonial del passat mirant-lo des del present i projectant-lo al futur. El Patrimoni juga un paper importantíssim en la nostra identitat però s’ha de vore  des d’un punt de vista dinàmic per que el Patrimoni no és únicament del passat. Un exemple és l’espai patrimonial de l’Ermita de la Pietat amb les seves 3 esglésies que , a la vegada està integrat en un entorn ritualitzat des de fa més de 8000 anys pel Conjunt Rupestre. No puc entendre les JMEP sense aquests elements que conformen els seus valors i la seua singularitat.

 

S’estableix una relació natural entre concerts i difusió patrimonial amb objectius turístics? Se interessa el públic –o part d’ell-, per ofertes culturals que també ofereix la localitat?

Inicialment no hi havia aquesta intenció, De fet la idea de les JMEP es van començar a gestar per avorriment i a partir d’allà va sorgir un interès cada vegada més gran pels diferents actius patrimonials d’Ulldecona. Les mateixes JMEP ja conformen un actiu turístics ja que el 85% del públic no és d’Ulldecona i això ens encanta per que aquesta gent s’apropa per una sensibilitat musical i descobreix un espai com l’Ermita. A partir d’aquí entren en contacte en un entorn i paisatge que els porta al Conjunt Rupestre, les Oliveres Mil·lenàries, El Castell, els seus paisatges, els seus restaurants, hotels, productes..... Mai hem tingut una orientació comercial però si les JMEP ajuden a difondre la resta de valors, millor que millor a l’hora d’ajudar a un desenvolupament totalment sostenible del sector serveis local. Ara bé, el nostre objectiu prioritari és i serà la MÚSICA i el que d’ella se’n deriva.

 

 

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.