Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

territori cultural

‘VENT DEL NORD’, la brisa creativa dels artistes del Baix Maestrat aterra a Castelló

“La crisi ha sigut en molts casos, l’excusa perfecta per tancar línies de treball i per aconseguir les mateixes coses que abans però pagant menys o res”

 

alícia coscollano i masip

Artistes del baix Maestrat han fet el salt a Castelló a l’espai de La Boheme, lloc on actualment exposen part de la seua obra. Una mostra col·lectiva unida pel mateix eix, el context geogràfic i un sentiment compartit de perifèria que, tot i que no és la base ni els fonaments de la seua obra, si que els afecta alhora de la seua expansió personal. Conversem en Rosa Soriano, una de les artistes que participa en l’exposició i que conta a La Calamanda, com s’ha gestat el projecte.

 

 Rosa, com sorgeix la possibilitat de impulsar l’exposició a Castelló?

Gràcies a José Antonio Arias Centelles, Keco, professor de Fotografia i responsable de activitats culturals de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló.

Keco du un projecte des de fa anys, a títol personal, de visibilització dels artistes de la província de Castelló. En 2008 va presentar , en la casa de cultura de Castelló, el catàleg-exposició de la generació dels anys 20 i 30 del passat segle. En 2010 va abordar la generació dels anys 40.  Dos anys després, en 2012 la tercera entrega del seu ambiciós projecte va ser amb artistes de la generació dels anys 50. En 2014, apareixem molts de nosaltres, els artistes de la generació dels 60 i en 2016, la resta de companys nascuts als anys 70.

 

El títol aglutina artistes que provenen del nord, però també té força i potencia. Quin tipus d’obres conformen la mostra?

El títol va ser idea de Manuel Vives, promotor de l’espai cultural La Bohemia de Castelló, lloc on es realitza la exposició. La idea es que parlés de la nostra provinença però també que la mostra força com un nou aire per la capital de la província, on la nostra obra es prou desconeguda. El tipus d’obres es variat, com els vuit autors que la presentem. Sobre tot hi ha pintura, sobre llenç i també sobre seda. Així mateix també podem trobar dibuix, escultura i ceràmica, 

 

Quans artistes la integreu? Com s’ha creat el grup?

José Caldes,  Miguel Cavero, Sonia Eva Domenech, Sali Garcia de Araoz, Lorena Oms, Jesús Maestro, Isabel Serrano i  Rosa Soriano Marzal. No som tots els que som, perquè tots no han pogut quadrar les dates per diferents circumstàncies, però som suficients per donar una visió d’allò que es fa a les nostres contornades.

Ja fa temps, en una visita que Keco ens va fer a Benicarló i que varem celebrar dinant junts, varem pensar en esta possiblitat i gràcies a la intenció, voluntat i afecte que ens té i al seu empeny s’ha pogut produir.

 

Com ha estat la rebuda, la inauguració?

Amb molt d’interès. La Bohemia es un lloc molt interessant, amb un continu moviment de persones i activitats variades. Ara per ara es un far cultural intensíssim de la ciutat, i tot el que allí es realitza mou l’interès.

 

Hi ha algun fil conductor que puga explicar algun tret característic que implique un territori compartit? O cadascú té un estil molt diferent i ser del nord no implica trets especials?

En esta ocasió no hi ha un tema comú que ens vertebre. Cadascú aporta la seua obra habitual en la seva trajectòria artística. Alguns autors si plantegen una obra lligada al territori, com Sali, Isabel o Jose, amb paisatges i motius de les nostres terres. Altres parteixen de les seves vivències com Lorena o Jesús, i altres com Sónia, Rosa o Miguel tenen en les emocions i pensaments els motius d’inspiració. 

No creiem per tant, que per ser del Nord fem una tipologia d’obra diferent, però si que estem en un territori que podria estar millor comunicat i vertebrat, i això ens donaria més oportunitats per al nostre treball. La nostra zona fronterera i menys habitada que altres, fa que siguem com un centre autònom e independent tant de la comunitat valenciana, com de la catalana.

 

Les fotos mostren un espai expositiu ampli.

Si, l’espai es molt interessant, ampli i diàfan, i plurifuncional. Allí conviuen diferents artistes i professionals que desenvolupen el seu treball de forma habitual, amb activitats i esdeveniments puntuals, i també amb una agradable  cafeteria.

 

Quin moment esteu vivint els pintors -en general- a les nostres comarques? Teniu visibilitat, us tracten amb afecte, o es tracta de currar, currar i currar?

Pot ser no estem en el millor moment. La crisi econòmica ens ha passat factura, com a tots. Fa uns anys les obres tenien més sortida i hi havia més interès que ara.  Pel que fa a participar en activitats, cadascú va fent com pot, però en general fa falta millors pràctiques artístiques per part de tots els estaments implicats i més sensibilitat cultural.

Seguim sent un sector poc o mal remunerat, i que moltes voltes se’ns suposa una bona voluntat i gratuïtat que en altres sectors no es plantege.

 

Hi ha una bonne entente entre vosaltres, un cert suport i compromís pel fet de compartir una modalitat tant creativa com la pintura?

Si, hi ha molt bon tracte i estima. Tots ens coneixem de fà temps i seguim el treball d’uns i altres. A voltes ens agradaria estar més en contacte o tenir un lloc per reunir-nos i treballar conjuntament...

 

Necessitem, a nivell social, més art? I, un art compromès?

No sabem si més art, hi ha molt! Tots els dies sorgeix gent jove fent noves coses, introduint-se en el món creatiu. Tampoc sabem si més compromès. La gent que es manifesta creativament, es gent normal, reflexe com la resta, de la societat en la que viu. Pot ser caldria que tota la societat fora més compromesa, no només els artistes. El que si es necessita es més consideració i estima cap al creador. No es tracta d’un joc petit burgés, com hi ha qui creu. Qui fa creació literària, musical, plàstica,teatral, corporal, disseny, cinema,... necessita camins , ressò, oportunitats,... dignes. I vol menjar del que fa, com la resta. La crisi ha sigut en molts casos, l’excusa perfecta per tancar línies de treball i per aconseguir les mateixes coses que abans però pagant menys o res.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.