Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

territori cultural

“49 poemes i un clavill”, Patrici Gil posa una nova fita als seus versos del territori

alícia coscollano i masip

Patrici Gil  torna amb un altre poemari. Aquest compendi de poemes i versos de títol contundent, “49 poemes i un clavill”, no deixa espai al dubte. Consolida el primer tast que ens va brindar amb els primers versos publicats, també, per Onada edicions, i s’endinsa, una vegada més en territori amic, el que el poeta benicarlando coneix com el palmell de la mà. Poemes i el llit d’un riu que amalgama territori des de la seua sequera llegendària, que sols es veu remoguda quan baixa amb la potència i la força de la riuada encesa.

 

Com has viscut el segon poemari? Perque el primer va ser com un esclat, I aquest, ha estat més pensat, més serè?

Sí, el primer va ser fruit d’uns anys d’escriure, de poemes que tenia escrits. I tot i que continuo escrivint igualment, sí que va ser una motivació per a escriure aquest segon. Molts dies no estàs per escriure, requereix un temps, i de vegades estàs cansat i no tens massa ganes, i ha dies millors, i dies pitjors.

Escrius a cop d’emoció? O és una emoció passada, reposada?

Les emocions en el meu cas venen donades per tot allò que m’envolta. De vegades escrius un parell de versos i la resta va sorgint, vas confeccionant.

El títol té varies lectures, de descripció de territori i el clavill, que és la fita del llit del riu, una senyal, una marca. A més, conformen el número 50, la teua edat quan l’escrivies. Mig segle.

El títol ve a col·lació dels 49 poemes, que són ells que integra el llibre, i del riu, que és la rambla de Cervera. El centre del Maestrat. Jo vaig créixer molt a la vora del riu.

Un riu que cus aquest territori.

Si, el vertebra i ens toca el cor, perque mai no el veiem baixar, sempre està eixut. I quan baixa és tot esdeveniment. Quan era menut, el clavill hi era ben present perque des de  la finca del meu pare estava just al costat. De fet, la primera vegada que vaig vore l’Ebre em vaig sorprendre el seu cabdal. E meu pare, però, sempre advertia que el dia que baixés el riu... de fet, quan a baixat, té força.

Com en el poemari en l’anterior, descrius territori, indrets de l’interior també, i de paisatges humans, de característiques i geografies humanes.

Intento descriure el meu territori i la terra on m’he criat. També el paisatge que m’envolta, el més proper, la plaça, els arbres de l’entorn, el caliu de la gent. El que m’envolta és el que més transmeto i trac a la llum.

I crítica, perquè cal ser crític.

Sí, intento ser crític. No sóc un “antitot”, sóc més d’anar contracorrent i de vore les coses des d’un altra perspectiva. Contrastar noticies i mirar bé el que passa.

La coberta, han dit, és un xic eròtica. Perquè, pel fruit que l’il·lustra?

Vaig escollir tres figues perquè hi ha un poema anomenat Fartabelitre. I la figa representa la flor, i el poemari conte erotisme, i m’agrada prou el fruit. És un fruit molt mediterrani.

I molt simbòlic.

Aquest és el segon poemari en valencià, i el primer ja va funcionar prou bé.

Sí, el primer es va vendre molt bé. I aquest té una tidara similar a l’altre, esperem que anirà prou bé. Animo ala gent a que el compre, perque es tot un detall. Un llibre col·loquial, però adreçat a la gent que mpenvolta. Tot i així, esperem que s’allargue i que arribe lluny.

Avui, 9 de novembre, a aquesta hora de la tarda, quin poema escolliries per a llegir?

“Dimarts” vindria bé, un dia de tardor. És un poema curt que encaixa en una tarda com aquesta.

 

 

Dimarts

“M’agraden els dimarts

El dimarts de tardor

Escoltar el xiulit d’un mestral,

vore la mar de maror

vore el vol dels ocells

com núvol tempestuós

els torts i els tornells

fan un capvespre llustrós...”

 

I, la presentació?

El proxim dia 15 de desembre, a l'Espai Onada, a les 19:30. 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.