Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES 10 3162 1299 2120 5380 9915


606 85 34 89 // 652 95 35 31

territori cultural
Qui era Carmen Segura? Onada publica un volum sobre la vida d’una mestra avançada al seu temps

Qui era Carmen Segura? Onada publica un volum sobre la vida d’una mestra avançada al seu temps

La mestra, nascuda a Roquetes i formada àmpliament a Barcelona, va apropar al Benicarló de principis de la dècada dels anys 30 els mètodes europeus d’ensenyament

“Carmen segura era diferent”, es la síntesi que s’extrau després d’entrevistar a algunes de les alumnes que van gaudir de  les seues classes, dinàmiques i participatives.

 La presentació del llibre, escrit per l'escriptora Alícia Coscollano, tindrà lloc el dia 27 a les 20:00 h., a la Capella del Mucbe

 

Qui era Carmen segura? Molts de nosaltres ens ho haurem preguntat en algun moment en sentir que puntualment, cada any, arriben els Premis de contes Carmen Segura a la ciutat de Benicarló. Uns premis que es mouen en l’àmbit acadèmic dels centres educatius de primària. Tot i que l’alumnat benicarlando el coneix prou bé, perquè cada any es presenten de diferents col·legis al concurs, potser els premis arriben discretament seguint, certament,  la tònica vital d’una mestra poc donada a l’exposició pública.

El volum, escrit per l’escriptora i comunicadora Alícia Coscollano, parteix d’una idea inicial, la de Maria Ferrer, mestra companya de Carmen Segura, quan es va apropar a Onada per saber si es podien reeditar alguns contes escrits per l’estimada mestra. Es tractava dels ‘Cuentos azules’. Des de l’editorial, però, van interessar-se per la figura  d’una mestra que va portar fins a la ciutat, en la dècada dels anys 30, el model educatiu europeu implantant-lo a les seus classes: el mètode Montessori. La mestra, nascuda a Roquetes, va culminar la seua formació més amplia a Barcelona i aterrava al Benicarló de principis de la dècada dels anys 30. “Carmen segura era diferent”, es la síntesi que s’extrau després d’entrevistar a algunes de les alumnes que van gaudir de  les seues classes, dinàmiques i participatives.

A més de fomentar la creativitat i tenir com a vocació absoluta l’ensenyament, la mestra Carmen Segura va deixar una gran empremta, tant en les matèries que impartia com en l’àmbit emocional, que encara avui perdura. Una estima que es nota en cada gest, en cada paraula que les antigues alumnes li dediquen.

Ferma defensora de la formació de la dona, va deixar-se la pell en fomentar l’hàbit de l’estudi més enllà del que suposava el seu horari estricte dins de l’escola. Piano, pintura, filosofia, escriptura, matemàtiques... a més de les conegudes excursions amb les alumnes per pintar a l’aire lliure vora mar, que van fomentar l’esperit artístic de moltes d’elles. Tots aquest factors van ajudar a forjar la idea que es tractava d’una dona singular. Una dona que va educar en valors a un bon grapat de generacions. Va impulsar, amés, a les seues alumnes per accedir als seues primers llocs de treball ajudant-les a preparar els exàmens en diferents àmbits, tant en l’administratiu com en Magisteri, i tot gràcies a l’interès personal d’aquesta mestra que mai no anava maquillada perquè, com ella mateixa deia, “tot el que no és ensenyament és superflu”.

Des de Onada, i acompanyats per algunes de les alumnes, se li ret amb aquest llibre un homenatge com a mestra integral i com a persona.

La presentació tindrà lloc el dia 27 a les 20:00 h., a la Capella del Mucbe

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.