Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES 10 3162 1299 2120 5380 9915


606 85 34 89 // 652 95 35 31

territori cultural

‘Tango Lorca’ , lliçó teatral lorquiana de Guillot i Les Mil i Una

Una tragèdia que trenquen les navalles que soterren als fills en una Espanya negra que es confon en el seu propi dol.   Auditori dempeus. No us la pergueu

 

alícia coscollano

El verb fet de carn de Lorca troba en ‘Tango Lorca’ el fermall d’or amb el qual tanca curs Les mil i Una, de l’Aula Municipal de Teatre de Vinaròs, sota la direcció de Toni Guillot. Auditori ple amb unes paraules inicials de Guillot que feia menció de la presència de Josi Ganzenmüller a l’estrena de la primera de les sessions. Gulliot destacava el treball realitzat per Ganzenmüller durant els nous anys d’existència de l’Aula, de la qual ha pres ell mateix el relleu. Un relleu que l’ha permet, com afirmava, bategar al mateix pols que els alumnes.

Públic atent que es deixava arrossegar per la potència i intensitat de les interpretacions dels actors, molts solvents, amb una posada en escena colorista i imaginativa que ajudava a passar d’un context escènic  a un altre afegint tot l’encant de la il·luminació teatral. Es tractava de consolidar i fer creïbles la fusió de dos grans obres de la dramatúrgia universal, Yerma i Bodes de sang, en un mateixa píndola teatral. Un repte ingent. Ambdues, confeccionades amb el fang i la sang més propera al gran poeta, sempre tant prefecte amb les imatges i metàfores, sempre amb tota la força de la persona experta en mastegar sentiments: “me llevó como un brazo de mar”, diu en un moment una de les protagonistes, per tal d’explicar la força incontrolada d’una passió considerada il·legítima per l’època. Teatre lorquià en el qual les dos obres escollides es toquen, ja que la dimensió del amb protagonisme recau sobre la dona front destins sense fugida possible i valors castrants envers la llibertat de la dona.

I tot aquest drama de intensitat quasi insuportable, amalgamat per la veu del poeta en un to i fonètica argentina, establint pautes entre les dues obres, deixant respirar tanta asfixia amb un somriure del que està de voltes de la vida i exposant i aportant apunts portenys:  Lorca va guanyar en sofisticació durant el salt a Amèrica (Poeta en Nova York, n’és un exemple diàfan).

‘Tango Lorca’ i el inici amb el gènere musical per excel·lència del Libertango. Un primer avís. Al llarg de l’obra, la música també ajuda a caminar d’un passatge a l’altre. No era gens fàcil resoldre el laberint teatral proposat.

Al final tota la sensació dels anys foscos en els quals es clamava llibertat sotovoce queda en un ambient dolorós que emmarca el drama profund. Una tragèdia que trenquen les navalles que soterren als fills en una Espanya negra que es confon en el seu propi dol. Fins i tot alguns actors ploraven en finalitzar i sortir a saludar després d’uns segons de descompressió.  Auditori dempeus. No us la pergueu.

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.