Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES 10 3162 1299 2120 5380 9915


606 85 34 89 // 652 95 35 31

territori cultural

“Orígens i formació de l’Institut Elemental de Benicarló”, història d’un ensenyament frustrat

La Biblioteca Manel Garcia Grau acull la presentació del llibre “Orígens i formació de l’Institut Elemental de Benicarló”, del catedràtic Francisco Mezquita

El centre es va convertir en nucli de l’ensenyament a nivell comarcal

L’arribada de les tropes franquistes va coincidir amb l’etapa com a directora d’una dona,  Isabel Garcia Daudén, que impartia Geografia i Història

alícia coscollano

La Biblioteca Manel Garcia Grau es convertia novament en seu i escenari d’un altre acte emmarcat en la programació de les II Jornades de Memòria Històrica. Es tractava de la presentació del llibre “Orígens i formació de l’Institut Elemental de Benicarló”, del catedràtic Francisco Mezquita. Una obra que realitza una dissecció del germen inicial i el desenvolupament d’aquest centre d’ensenyament que va convertir se en centre comarcal educatiu per a totes les nostres comarques. La presentació va comptar amb la presencia del regidor d’educació, Ximo Bueno, i del bibliotecari i arxiver Manuel Vicent.

L’autor rememorava com havia iniciat la investigació al voltant d’aquest institut a partir de la troballa de documentació a l’Institut Francesc Ribalta de Castelló. Un conjunt de fulls referents a un altre centre de secundaria emplaçat a Benicarló, un centre del qual desconeixia la seua existència.

El cientific i investigador Giner Sorolla glosa les virtuts de l'Institut en una entrevista a "El País"

La descoberta i la curiositat van ser el fil conductor a través del qual Mezquita va engegar la maquinària de recerca personal en un àmbit, l’educatiu, que tant bé coneixia.  L’obra, editada per Onada edicions, conté a l’inici una frase del científic i investigador vinarossenc Alfred Giner Sorolla es tracta d’una entrevista publicada al diari “El País” el 18 d’octubre de l’any 1996 en la qual es por apreciar el fonamental que va ser durant l’època l’activitat i la funció del centre d’ensenyament per a molts alumnes arribats de diferents punts del nostre territori més proper. Giner Sorolla afirma que “La inauguració durant la Segona República de l’Institut de Segon Ensenyament a Benicarló va suposar un salt decisiu en la seua formació i en la meua posterior dedicació científica. Allí vaig disposar d’un excel·lent professorat en física, química, i biologia i d’uns bons laboratoris. Habitualment realitzàvem sortides al camp per tal de recollir minerals, plantes i fòssils, una passió que encara actualment conservo”.

L’objectiu del treball elaborat per Mezqueta és, com ell mateix explica, estudiar els orígens i la creació del Col·legi Subvencionat de Benicarló, que esdevindria posteriorment a la seua transformació en l’Institut Elemental ja durant al II República.

Alguns dels detalls més colpidors de la presentació arriben de la mà de les anècdotes de professorat i alumnat. Per exemple, l’arribada de les tropes franquistes va coincidir amb l’etapa com a directora d’una dona  Isabel Garcia Daudén, que impartia Geografia i Història. Amb l’arribada de les tropes franquistes, va fugir malalta amb totes les actes i documentació vinculada al centre que va poder arreplegar per tal de traslladar-la a l’institut Ribalta de Castelló.

La biblioteca del centre es converteix en Biblioteca pública

El nom d’una altra dona que figura com a mestra, Doña Carmen Segura, mereix també una menció destacada. De fet, a Benicarló es lliuren anualment uns premis literaris dirigits a escolars amb el nom d’aquesta estimada mestra que era el símbol de la vocació per l’ensenyament.

La Biblioteca del centre, que va a arribar a contenir una gran quantitat de volums, va ser una altra de les apostes en la qual es va implicar l’Ajuntament i que servia no sols per a fons de consulta dels alumnes del centre, sinó que tenia portes obertes per a la població, ja que en aquells temps no es disposava de Biblioteca municipal. Llibres què, per cert, van desaparèixer i mai no s’ha pogut saber quin recorregut van realitzar.

La demanda d'examinar als 30 alumnes que ja havien cursat peticio no va ser atesa

Cal destacar la preparació i qualitat de l’ensenyament comarcal d’aquest centre, va ser avortada en l’etapa franquista. Un ensenyament clausurat que inclús el primer alcalde, ja en l’etapa franquista, Màximo Añó Domenech, va intentar desbloquejar sense èxit tot i que va recordar al Ministeri d’Educació que hi havia 30 alumnes que estaven en situació d’examinar-se i que de fet havien cursat la petició.  La resposta va arribar de Vitòria afirmant que “no era possible”. Els derivaven, això sí, a la iniciativa privada.

L’obra trasllada també informació sobre l’alumnat. Així de l’any 1933 al 34, l’Institut comptava amb 73 alumnes, d’ells 15 dones. De l’any 1935 al 36, el centre comptava amb 97 alumnes, d’ells 21 dones. De l’any 1936 al 37, comptava amb 91 alumnes, d’ells 26 dones i de l’any 1937 al 38, amb 120 alumnes, d’ells 42 eren dones.

Mols dels alumnes procedien de Vinaròs, els més nombrosos, i devien de presentar-se a un aprova d’accés per tal de poder ingressar a l’institut Elemental. Per a ingressar també es necessitava algun tipus d’aval, o bé d’algun partit o del mateix Ajuntament.

L’alçament militar i la posterior clausura del centre va ser, com comentaven ahir durant la presentació del llibre, un entrebanc de dimensions històriques a nivell educatiu per a la població i comarca. Sense dubte, aquest institut hagués pogut derivar amb el centre de secundària de Benicarló de no ser per l’etapa fosca a nivell d’ensenyament que es va patir socialment a partir del primer any triomfal.

 

 

 

 

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.