Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

territori cultural

Les excavacions arqueològiques de la Cova de la Foia treuen a la llum restes del Paleolític

La quarta campanya d'excavacions al jaciment arqueològic de la Cova de la Foia, al terme municipal de Vilafranca, ha constatat la presència de restes pertanyents a l'època paleolítica

 

 Un equip d'arqueòlegs format per Inés Domingo, Dídac Román i huit estudiants treballen aquests dies a la zona. En aquest nivell d'excavació han trobat nombroses restes d'instruments que els pobladors d'aquesta època van utilitzar per a la caça com les punta de fletxa. També eines per polir les pells amb què confeccionaria la seua indumentària o la coberta dels seus habitatges.

Així mateix, els arqueòlegs han trobat en el jaciment restes de peces de fabricació dels estris de caça. D'aquesta manera, "les persones que vivien ací no només venien a aquesta zona a caçar o a adobar les pells, sinó que fabricaven ací els seus instruments pel que podem deduir que estaven relativament establerts en aquest lloc", afirma l'arqueòloga Inés Domingo.

Les primeres excavacions van començar en 2015 per confirmar la presència de restes de valor. Les campanyes del 2016 i 2017 van servir per trobar una ocupació medieval i, després d'aquesta quarta intervenció, preveuen realitzar dos o tres més amb l'objectiu de seguir aprofundint en el coneixement dels primers pobladors de la localitat.

Els treballs de l'equip d'arqueòlegs compten amb el patrocini de l'Ajuntament de Vilafranca.

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.