Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

territori cultural
L'auditori Pedro Mercader acullirà l'estrena de l'òpera de cambra 'Grans són els deserts'

L'auditori Pedro Mercader acullirà l'estrena de l'òpera de cambra 'Grans són els deserts'

Els dies 11 i 12 d'agost de 2018 a les 22h. l'auditori Pedro Mercader acollirà l'estrena de l'òpera de cambra Grans són els deserts 

És una de les poques produccions professionals d'òpera contemporània en valencià que s'ha estrenat els últims anys i les protagonistes són tres cantants del cor de la Generalitat de València i tres instrumentistes : sis dones a escena

La decisió d’escriure aquesta òpera de cambra sorgeix de la voluntat de posar en escena el llibret Grans són els deserts i de la consideració que era el millor vehicle donades les possibilitats expressives i comunicatives del format. Una òpera, a la fi, no és més que una obra de teatre cantada. En el cas de Grans són els deserts , la partitura està impregnada de la influència de la música “experimental” americana de la meitat del segle XX, filtrada pel minimalisme, d’autors com Phillip Glass.

Juntament amb els minimalistes americans el llenguatge es redirigeix a través de la teoria harmònica “Neo-Riemanniana”, la qual cosa dota al resultat sonor d'un cos especial que el fa comprensible a l’espectador a l'hora que contemporani al segle XXI. Tots dos factors (comprensibilitat i modernitat) són possibles al llenguatge de la música contemporània i com ens va ensenyar de primera mà Carles Santos, al públic se l’ha d’anar a buscar.

El text. El llibret de “Grans són els deserts” mostra una situació desesperançada que s'ubica a un univers asfixiant representat per una habitació tancada. L'únic personatge de la trama es troba  desdoblat. Per una part “ella”, d'altra  la seua “veu interior” i un tercer element que actua a la manera d'un “cor” de tragèdia grega comentant parts del discurs del personatge principal, alternant-se amb la veu o, inclús dirigint-se al públic.

El personatge ,central (ella) és una dona que acaba de quedar-se sola, a causa d'un desengany amorós. Ella, és un ésser de gran complexitat psicològica que no s'atreveix a moure's en cap direcció. Realment no sap si és cert que s'ha quedat sola, no sap ni si ha passat a la realitat.

La seua vida està suspesa en un intèrval de temps que no conclou, en un bucle infinit, en un espai intrasitable o en una barreja de tots dos. Es tracta a més, d'un personatge patètic, les seves respostes absurdes, els seus intents fracassats de resoldre feines simples la mostren com un ésser humà quasi còmic. S'estableix una lluita dialèctica entre la negació que fa de la derrota el personatge principal i els retrets que li fan la seva veu i el cor per la falta d'actitud, inclús negativa, davant qualsevol situació que se li presenta a la vida. És un llibret on es poden apreciar tocs del registre de Samuel Beckett aplicats a la vida d’una dona mediterrània.

 

Fitxa artística producció:   Imaginary Landscape Factory + Factoría los Sánchez

Composició I Direcció musical :  Juanjo Villarroya

Llibret: Anna Fonollosa

Direcció artística: Rafa Sánchez

 Cantants : Estrella Estévez, Begotxu Martínez i Francesca Sales

Músics: Olga Lluch, Laura Villar, Fàtima Hidalgo

Disseny  de  vestuari i caracterització : Chass Llach

Escenografia, disseny de llums i disseny gràfic :  Anna Fonollosa

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.