Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

territori cultural

Vinaròs recorda els maquis de les terres del Sénia

La ciutat rememora el moviment antifranquista a les terres del Sénia amb una xerrada-col·loqui

Adrián Octavio Senar

El passat divendres 1 de juny, el saló d’actes Providència Garcia de la Biblioteca Municipal de Vinaròs va acollir una xerrada-col-loqui sobre els maquis a les Terres del Sénia, a càrrec de Joan B. Beltrán i amb la professora Nuria Gil com a presentadora de l’acte, organitzat per l’Associació Cultural Jaume I de Vinaròs. Beltrán, historiador nascut a Alcanar, va relatar els fets més importants dels maquis a aquestes comarques, així com explicar quins van ser els membres més destacats d’aquest col·lectiu. Encara que no ho semble, el moviment va tindre una forta presència en el territori i encara ara es recorden algunes de les persones que van ajudar i assistir als “guerrillers” que s’oposaven al règim franquista.

La paraula “maquis” és d’origen francés i significa “vegetació espessa”. Els republicans, que combatien el feixisme a França una vegada finalitzada la Segona Guerra Civil, van adoptar aquesta paraula. Després de fer fora als nazis de territori francés, els espanyols confiaven en poder fer el mateix amb Franco. Però no va ser possible; Beltrán va explicar que França mai va rebre de bon grat als republicans. Fins i tot el govern francés va donar l’avís al règim franquista de les intencions dels maquis. Aquesta falta de suport dels països europeus, que ja havien reconegut el govern de Franco com a legítim, va ser una de les causes del fracàs dels maquis.

Joan B. Beltrán relata a aquesta xerrada-col·loqui com l’any 1944, 3.500 maquis organitzats pel Partit Comunista Espanyol es van infiltrar a la península. Un dels grups de guerrillers, encapçalats per Batiste Fabregat “Caradesena”, va ser el primer grup de maquis al Montsià. Aquest grup tenia com a principal objectiu boicotejar al règim franquista amb sabotatges a la línia elèctrica i a les vies del tren.

Davant dels èxits d’aquestos grups organitzats, Franco va nombrar un nou governador civil a Terol l’any 1947, Manuel Pizarro Cenjor. Per a combatre els maquis, es van declarar aquestes àrees com a “zona de guerra” amb una brutal repressió contra els guerrillers, amb l’ajuda de l’exèrcit i de la Guàrdia Civil. Beltrán explica que, gràcies a la llei franquista anomenada “Ley de Fugas”, durant aquestos anys van ser afusellats i assassinats molts maquis i masovers a les nostres comarques al moment de la seua detenció.

A més a més, Pizarro i el règim franquista condecorava a tot aquell Guàrdia Civil que ajudara a combatre un moviment maqui que estava suposant un mal de cap per al govern. La majoria de guerrillers van morir o van tornar a l’exili. Tan sols uns pocs van decidir seguir amb la resistència.

Beltrán també va relatar altres fets ocorreguts a les terres del Sénia, com ara la mort d’un capità de la Guàrdia Civil durant una operació contra els maquis a Alcossebre, amb la conseqüent repressió contra els més de 30 detinguts posteriorment. Altre fet destacat va tindre lloc al Mas del Cabanil, on l’autoritat comptava amb ajuda d’un antic maquis, “Manolete”, qui va morir a l’assalt del Mas com la resta de maquis.

Però si parlem de maquis en aquestes terres no podem oblidar a Teresa Pla Meseguer, també coneguda com a “Florencio” o “La Pastora”, qui va nàixer amb una malformació als genitals i no es podia considerar ni dona ni home. Beltrán recorda com l’any 1949, ella va ser humiliada per un grup de guàrdies civils al fer-la despullar. Al 1950, quan els maquis van retirar-se a França, Teresa va crear un grup independent de resistència, que va durar fins a 1954. Encara que va ser detinguda als anys 60, no va ser executada i va ser alliberada l’any 1977 amb l’amnistia. “La Pastora” Va morir a Olocau al 2004.

La xerrada-col·loqui va acabar per part de Joan B. Beltrán amb una reflexió general sobre el moviment dels maquis. És evident que va ser un grup que va incomodar al règim entre 1946 i 1952, però la possibilitat d’èxit era reduïda per la falta de suport internacional. Els mètodes repressius per a crear por i la força militar per aniquilar als opositors al règim van acabar amb els guerrillers.

Franco va guanyar la guerra al 1939 militarment i socialment però alguns es van resistir a acceptar la derrota i van continuar amb la lluita. Beltrán tancava la seua intervenció amb un homenatge als que van patir la repressió, especialment els masovers: “Recordar el passat és la millor manera d’afrontar el futur”.

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.