Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

Quan no pots callar

Quan no pots callar

Tenim un problema. I greu. I més encara perquè creiem que una societat tant tecnològica, avançada i multipolifuncional no pot tenir cervells de l‘Edat de pedra. Però si, els té

 alícia coscollano i masip

"L'Audiència de Barcelona jutja a dos treballadors per abusar sexualment d'una dona semiinconscient mentre la traslladaven a l'hospital, per a qui la Fiscalia ha demanat set anys de presó, que han negant els fets al·legant que la víctima pateix un trastorn mental". (La Vanguardia)

"El març del 2016, una jutgessa va demanar a una dona que havia patit una violació si, durant l’agressió, havia intentat tancar bé les cames. Sovint, els mitjans de comunicació fan referència a la roba que vestia una víctima d’una agressió masclista (o si havia begut); els tribunals qüestionen la barrera del consentiment, com si fer determinades passes bloquejàs tornar enrere, i les dones es troben revivint una experiència traumàtica davant algú que qüestiona el seu relat". (Ara Balears)  

"L'Audiència de Barcelona ha condemnat a sis anys i mig de presó un home que va penetrar a una neboda menor d'edat -de 15 anys-, perquè, a diferència del fiscal, que demanava 14 anys de presó per agressió sexual, creu que l'acusat no va utilitzar la força perquè la menor no va oposar resistència en quedar en estat de xoc". (20 minutos)

"Malgrat aquesta "absència de violència" la nena -de 15 anys-, "ha presentat símptomes d'estrès posttraumàtic, ansietat i fòbies que van requerir tractament psicològic, de manera que no va poder reprendre la seva vida normal fins bastant temps després". (La Sexta)

"A Espanya, el nombre de violacions conegudes, que inclou tant les denunciades com les registrades per les forces de seguretat durant les seves actuacions, es mantenia estable en els últims anys en l'entorn dels 1.200 casos l'any". (ABC)

“El nombre de denúncies per abusos sexuals a menors a Espanya va augmentar un 15,8% el 2016, passant de 3.502 el 2015 a 4.056 durant l'any passat. I tot això tenint en compte que el 85% dels casos no es denuncien a la Policia, i dels que entren en el sistema legal, el 70% no arriben a judici oral, segons un informe presentat per Save the Children sota el títol de Ulls que no volen veure.(El Mundo)

"És evident en el lamentable fet que el nombre de violacions -que van culminar amb penetració- va augmentar a Catalunya el primer semestre de 2017 respecte la primera meitat del 2016 de 157 a 168, gairebé una per dia". (Nació Digital)

"El tribunal que jutja la presumpta violació múltiple dels Sanfermins de l’any passat ha acceptat com a prova un informe de detectius privats contractats pels cinc acusats que intenta demostrar que la víctima no està traumatitzada perquè, més d’un any després, fa vida normal". (Ara.cat)

"Els cinc acusats -La Manada-, asseguren que són innocents de la violació i que ella va consentir les relacions sexuals. La noia que va denunciar el cas, però, sempre ha mantingut que la van agredir. Els quatre agents de la Policia Municipal de Pamplona que van atendre l’agredida la nit dels fets han declarat que en cap cas els havia semblat que mentís quan ho va denunciar. Segons l’agència Efe, l’advocat de la noia, Miguel Ángel Moran, ha declarat a la sortida del judici que els policies havien deixat clar que no els havia semblat que ella –que llavors tenia tot just 18 anys– fingís". (Ara.cat)

"La dona morta, Leticia Rosino Andreu, de 32 anys, va ser vista per última vegada amb vida el dijous a la tarda, quan va sortir a fer una passejada per l'entorn del municipi, com feia habitualment. Sobre les sis de la tarda es va denunciar la seva desaparició i es va iniciar la seva recerca, que va donar resultat de matinada quan el cos de la jove va ser trobat amb signes evidents de violència i cops a la cara i el crani". (La Sexta)

"A més, un arriba a dir que 'El Prenda' és com un malalt: "Quan està així amb una tia o alguna cosa que ell veu que té possibilitats de follar, es posa súper sortit i súper fastigós el cabró. És com un malalt". I conclou: "Se li canvia fins a la cara, els ulls així tots oberts. Sembla que està veient un expositor de pollastres rostits". (La Sexta, whastaps de La Manada)

“Aquesta sentència de l'Audiència càntabra no va considerar provat que la nena, que tenia 5 anys quan va començar a patir abusos del seu veí, oposés resistència”. (La Sexta)

Tenim un problema. I greu

 

Tenim un problema. I greu. I més encara perquè creiem que una societat tant tecnològica, avançada i multipolifuncional no pot tenir cervells de l‘Edat de pedra. Però si, els té. I el pitjor es que un sistema en el qual la malaltia i la manca d’educació al voltant del respecte als límits i l’espai de l’altre, especialment si l’altre és dona, resulta flagrant. Si et violen i no et defenses, consenteixes. Si et violen i et defenses, et maten. Les sentències cap els agressors i violadors varien si entres en estat de shock, o portes pantalons ajustats, o tens una vida dissoluta. Si això no prové i és fruit d’una societat absolutament paternalista i masclista que domina en molts dels àmbits que conformen els camins legislatius i penals, es que no som realment conscients de fins quin és la punta dels iceberg. Aquest retalls de premsa que he escollit han estat triats en un repàs ràpid. Hi ha moltíssims més.

Tenim un problema d’educació, de formació. I a banda de les mesures impulsades a nivell administratiu, les famílies deuen lluitar en el seu entorn més proper amb rols de gènere estereotipats, els centres educatius deuen propiciar més formació als alumnes, i les lleis deuen canviar per tal d’evitar que sentències com les que hem vist en els últims temps siguen generadores de vergonya i impotència. Els col·lectius feministes, que han tingut un ressorgiment en els últims anys, apunten novament a vells rituals socials, que han tornat en força entre els joves, malgrat que hi ha qui canvií el terme feminisme per “hembrisme” en un intent de desprestigiar-lo. No es pot desprestigiar un moviment que fica l’accent en el que està passant i augmenta amb la lupa de les xifres la desoladora situació actual. Com diuen, ens estan matant, i aturar-ho i fer front a la xacra de violacions i assassinats és un treball del conjunt de la societat, de totes i tots. I si fossen les seues filles? I si no ho són, però com si ho fosin? I si estiguesen tant ben considerades i gaudiren de tants atenuants com els seus violadors?

 

 foto: ARA Balears

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.