Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

No totes ens aturem

No totes ens aturem

El 8M faig vaga per mi; per l’assetjament que he patit als carrers, festes, espais de suposada confiança; per les dificultats amb les que m’he trobat, i trobaré, només pel fet de ser dona; al menyspreu cap a les meues opinions i decisions, pel fet de no callar

 

Maria Coll Nieto

Degut a la meua condició de dona, estudiant, de 23 anys, amb totes les necessitats, i més, cobertes, el 8M faré vaga. Si tot va bé, en uns anys estaré immersa en el món laboral, dedicant-me a allò que suposadament més m’agrada, la intervenció (psico)social, un camp altament feminitzat. Més enllà encara, començarà tot allò de formar una família, de que se’m passarà l’arròs, de responsabilitats, cures i de que ja no tinc edat per a certes coses. M’auto-convenceré de que lliurement he escollit el camí a seguir, però el meu entorn social determinarà pràcticament en al seua totalitat les meues decisions. Per estadística, és molt probable que acabe formant una família, en forma de tribu, qui sap, sense plantejar-me renunciar a la meva carrera professional ni personal.

Si tinc sort, aconseguiré pactar amb el/la/els/les meu/a/s/es company/a/s/es de vida un repartiment real de les tasques de cura, responsabilitat, llar i tota allò que resta invisibilitzat en ulls del gran capital i que el sustenta. Però, també per estadística, molt probablement no sigui així, i em tocarà renunciar a una part de mi i delegar. Després d’anys de formació i pel gran compromís social que relaciono amb la meua futura professió, difícilment renunciaré a ella, i per tant totes aquelles feines invisibles hauran de ser compartides amb algú. O millor dit, alguna. Perquè, per estadística una altra vegada, serà una dona, i a més, una dona migrada, doblement explotada.

Si tot va com plantejo, diran que he tingut èxit: família, feina, estabilitat (sense tenir en compte totes les dificultats amb les que em trobaré únicament per ser dona, però bé, deixem-ho per un altre dia això). I efectivament, serà un èxit, un èxit d’un sistema patriarcal que alimenta de forma continuada un capitalisme voraç. I em faran creure que he aconseguit combatre’l a aquest monstre del masclisme. Però no. El meu suposat èxit serà a costa d’altra gent, i aquesta gent seran altres dones que no ha tingut la sort que he tingut jo de nàixer en un lloc determinat.

El 8M faig vaga per mi; per l’assetjament que he patit als carrers, festes, espais de suposada confiança; per les dificultats amb les que m’he trobat, i trobaré, només pel fet de ser dona; al menyspreu cap a les meues opinions i decisions, pel fet de no callar. Però sobretot faig vaga per totes les que no poden per la gran quantitat de responsabilitat i pressió que se’ls ha llençat a l’esquena, només per ser qui són.

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.