Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

Ens plantem?

Ens plantem?

Cuido a la sogra des de fa 5 anys. Té una malaltia, ha perdut la seua autonomia i em necessita cada dia. Sí, ho podria fer el seu fill, la meua parella, però la família va decidir que jo faria millor, per la meua condició femenina

 

Marta Escudero

Portaveu del grup Compromís-ERPV

 

Esmorzar, pastilles, dutxa, dinar, sopar, més pastilles. Bucle infinit. La meua vida social s'ha reduït d’ençà que sóc la responsable de cuidar una persona depenent. Les opcions d’oci, de sortir a sopar, de viatge o a prendre un café són mínimes. Perquè cuido. Perquè sóc dona.

 Vaig ser una bona estudiant, tinc un bon currículum. De fet, i sense intenció de sonar prepotent, crec que estic millor preparada que el meu company de feina. Però ell ara és gerent, jo estic a càrrec seu. La meua preparació és millor, però vaig manifestar que volia tindre fills, i ja se sap, primer serà l'embaràs, després la lactància, i qui sap quantes més històries porta implícites una criatura. Una empresa potent no es pot permetre dependre del rellotge biològic d'una dona. Millor anar a l'opció segura, ell gerent, jo subordinada. Perquè sóc dona.

 Faig la llista de la compra, no oblido els plàtans, que demà a la xiqueta li toca fruita a l'escola. El pernil dolç que li agrada a la gran. El menut ha trencat les sabatilles, avui sense falta caldrà comprar-ne unes de noves. La meua parella treballa, i no es pot encarregar d'estes coses. Jo compro, i organitzo i sento una culpabilitat enorme quan oblido comprar o organitzar alguna cosa. Perquè sóc dona.

Estic a l’atur. Abans era cambrera. L'empresari que em va contractar feia bromes sobre el meu cos. Paraules que em molestaven, m’incomodaven, m’avergonyien. Un dia, no només van ser paraules les que em van ferir. Ningú em va creure. Es va qüestionar el meu testimoni. Em van jutjar a mi, per la meua roba, pels meus moviments o pel meu somriure. Perquè sóc dona.

La setmana vinent farà 3 anys que vaig deixar el meu país de naixement. Parlo quatre idiomes i tinc una bona formació acadèmica. Però el meu color de pell em delata. Sóc estrangera, i és ben sabut que les estrangeres només sabem netejar. I que a més, no ens importa fer-ho sense contracte. I encara hem de donar les gràcies. I això és el que faig, netejar allò que em diuen cobrant allò que volen. Perquè sóc dona.

Què passaria si un dia ens alçarem totes? Què passaria si un dia totes deixarem de treballar, de cuidar, de comprar, d’organitzar, de callar? Què passaria si un dia totes paràrem? Què passaria si deixarem de fer eixes tasques invisibles, menyspreades, desvaloritzades? El món deixaria de funcionar. I la societat ho sap, que som imprescindibles, úniques i extraordinàries. I això és el què a molts els molesta. Que les dones som fortes i lliures. I que podem fer allò que ens proposem. Que podem arribar allà on vulguem arribar. A parar el món fins i tot.

Estem disposades a fer-ho, este 8 de març, pararem. I el món ens escoltarà. Perquè som dones.

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.