Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

Política?

Política?

Tornen les banderoles del Crist de la Mar als balcons de l'Ajuntament de Benicarló. Així ho va aprovar el ple ordinari del passat 22 de febrer amb: 17 vots a favor (PP, C's i PSOE) i 4 en contra (Compromís-ERPV)

Pedro Torrent Roca

Estudiant de Ciències Polítiques i director de 'Mistela i Política'

La moció, que havia presentat el Partit Popular, tirava endavant amb la sempre inestimable ajuda de Ciutadans que sense unes propostes sólides, i sobretot, poc realistes per a Benicarló se suma a tot allò que no els faça desaparéixer en les pròximes eleccions. La moció també va tirar endavant amb la sorprenent i, pràcticament inexplicable, ajuda del PSOE. Per primera volta votava de manera diferent l’equip de govern. Això suposa que es trenca l'aliança? No crec. Hi ha certa por a les pròximes eleccions? Potser.

La proposta del Partit Popular es justificava dient que era una tradició (feia 26 anys que es penjaven i 2 que no) i que són com una mena de panell informatiu per a informar que el Crist de la Mar es troba a l'església de Sant Bertomeu. També al·legaven el sentit majoritari que hi ha Benicarló. Un sentit majoritari que no sé d'on l'han tret. Perquè crec que no s'ha realitzat cap enquesta d’opinió ni res similar per saber què pensa la gent de les banderoles a l'Ajuntament, o almenys a mi no me l'han fet. Pel que fa als altres arguments hi ha unes coses que fallen, per exemple: afirmar que és una tradició penjar unes banderoles que es van fer en commemoració del Crist de la Mar l'any 1990, és al meu entendre, poc rigorós. La processó, de la qual he participat molts anys, sí que és una tradició. Però penjar una banderola, senyors i senyores del PP, no ho és. Si volen usar les banderoles d'una forma informativa que proposen posar panells informatius a l'església que és el lloc per a qüestions religioses. No a un edifici públic com ho és l'Ajuntament, la casa de TOTS ja siguen cristians, musulmans, jueus, messians o moderdonians. És de tots. Per tant , si pengen la banderola del Crist, per què no una quan siga el ramadà? El Partit Popular presentaria una moció en aquest cas? Tots sabem la resposta.

El PP, ja que poca cosa fa a l'oposició, s'aferra al sentimentalisme del seus votants, però oblida que el seu votant sempre el votarà, facen el que facen. Per contra, al PSOE no l’entenc. El discurs impecable de Domingo Roca, acusant de polititzar la fe i que el que cada un sent o en el fet que creu és una cosa de l’àmbit privat, quedarà en l'oblit pel seu vot a favor de la moció. Les paraules han acabat a un sac foradat. Ahí és on jo em perdo, ho sento, però no ho arribo a entendre. Si donar suport a la moció té l'objectiu de no perdre vot, perdó per l'expressió, l'han cagat. És cert que, a l'igual que al PP, tenen un vot fidel però amb menor mesura. Potser amb aquest suport més d'un que es considere d'esquerres i els votava ho considere una traïció. Jo sí que ho sent així.

No vull deixar de mencionar les grans comparacions que feien des de Ciudadanos on afirmaven que si es penjen banderoles quan és el dia del VIH, el dia contra la violència de gènere, el dia dels LGTB o per la defensa dels drets del infants que son grups minoritaris, per què no la del Crist de la Mar quan és de ben sabut que “tots” el benicarlandos i benicarlandes es veuen reflexats en ella? Doncs perquè els altres no son qüestions religioses, són de suport per la discriminació que han anat suportant o per la lluita de més drets. Cal recordar que estem en un Estat aconfessional i així ho reflexa la tan nomenada Constitució Espanyola en l’article 16.3.

“Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions.”

Però, com en tot, cada un interpreta el que vol i com vol. Si el Partit Popular considera que portar a un ple si penjar o no una banderola és fer oposició, encara més, si creuen que això és fer política, dons a mi em dóna vergonya tindre uns polítics així. Si consideren que penjar unes banderoles arreglaran o faran un millor Benicarló a l'igual que ho fan unes polítiques socials per a tots, un PGOU al nivell que ens mereixem, uns programes esportius i culturals per a tot el món, una oferta turística que faça que es reactive l'economia local, una promoció d'unes festes per i de tots, entre d’altres temes. Potser s'han equivocat de lloc. Potser deurien anar a un monestir i no a l'Ajuntament. 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.