Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

Emotiva, poètica i resplendent

Emotiva, poètica i resplendent

Handia

Directors: Jon Garaño i Aitor Arregi. Música: Pascal Gaigne. Fotografia: Javier Aguirre. Guió: Jon Garaño, Aitor Arregi, José Mari Goenaga, Andoni de Carlos. Intèrprets: Joseba Usubiaga, Eneko Sagardoy, Ramón Agirre, Íñigo Aranburu, Aia Kruse i Íñigo Azpitarte

 

Josep Manuel San Abdón

Després de la magnífica Loreak, el mateix equip ha rodat una altra pel·lícula no menys esplèndida Handia. La història que se’ns conta està basada en fets reals. El conegut com a gegant d’Altzo, un petit poblet de Guipúscoa, es deia Mikel Jokin Eleizegi Arteaga i va viure en la primera meitat del segle XIX. Es diu que quan va morir la seua altura era de 2 metres i 42 centímetres.

La pel·lícula comença amb els records del seu germà Martin, molts anys després de transcorreguts els fets. Evoca el temps de la joventut, quan corrien pel caserio i el dia que en el transcurs de la primera guerra carlista, venen a reclutar-los per anar a la guerra. El pare demana que un dels dos fills es quede a casa perquè sinó no podrà conrear els camps i la família passarà gana. El comandament carlista accepta i el pare designa Martin com aquell que ha d’anar al front.

Quan Martín torna de la guerra tres anys després d’haver-se acabat, es troba que el seu germà pateix la malaltia anomenada gigantisme. Jokin va creixent sense parar. Llavors Martín pensa que exhibint el seu germà per les fires com una mena de monstre poden guanyar molts diners. Un organitzador d’espectacles s’encarrega d’arranjar una gira.

La curiositat de la gent per veure un home tant alt els dóna molt d’èxit, fins al punt que tenen l’oportunitat de viatjar per tot el món i ser rebuts per autoritats de tot arreu, entre elles la reina Isabel II, un dels moments memorables de la pel·lícula, que com a conseqüència del doblatge al castellà pot perdre la gràcia si no s’està al cas. Com que Jokin parla eusquera, la reina no l’entén, “¿Es retrasado?”–pregunta, “No, es vasco”, li responen.

Aquest camí al voltant del món que emprenen els dos germans és la part central de la pel·lícula, la que ens permet assistir a un cúmul d’emocions. La relació entre els dos germans, el que sent Jokin al ser exhibit, els seus sentiments amorosos. La deshumanització de la gent. L’espectacle de masses alienant. El xoc entre dos mons, Jokin arrelat a la seua terra on vol anar a morir i Martin que desitja trencar amb aquell món ancestral i viatjar a Amèrica. L’arribada del tren que suposa la modernitat front a un món estancat en el temps.

La pel·lícula és d’una gran bellesa plàstica, la panoràmica dels grans paisatges oberts, la foscor de l’interior del caserio, el meravellós protagonisme de la neu en un dels moments més emotius de la història...un gran treball de fotografia de Javier Aguirre. Tot això acompanyat amb la música excelsa de Pascal Gaigne. Cal destacar, així mateix, la gran interpretació dels dos actors protagonistes Joseba Usubiaga (Martín) i sobretot Eneko Sagardoy que interpreta el difícil paper del gegant.

Handia és una pel·lícula complexa, emotiva, poètica i resplendent. Una gran obra de Jon Garaño i tot el seu equip.

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.