Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

Disculpeu la histèria...

Disculpeu la histèria...

Amb Ana Tijoux i Gata Cattana de fons i un espai i temps on canalitzar tot allò que no cap dins els paràmetres establerts, disculpeu la histèria

Maria Coll Nieto

 

Som nusos que restem subjectes a fils amb fixacions molt dèbils, alguns ens beneficien, altres ens perjudiquen, i la resta simplement ni ens toquen, o això ens fan creure. Malgrat la debilitat, quan has aconseguit ser conscient de la seua existència i de com determinen el teu dia a dia, te n’adones que el camí per desprendre’t no serà fàcil, però perquè? Són fils que es creuen constantment, recolzats uns amb altres i entrellaçats amb el nostre voltant, realitat que xoca directament amb la idea liberal que tot depèn de nosaltres mateixes. I quan aquesta dificultat es fa més costosa? Quan, com Angela Davis, deixem d’acceptar les coses que no podem canviar, i ens decidim a canviar les coses que no podem acceptar. Primer a nosaltres mateixes, analitzant-nos constantment, trobant mil i una contradiccions amb les que, finalment, assumim que hem d’aprendre a viure, i que el treball serà etern i constant, però que no serà real i efectiu si no és a partir d’un aprenentatge i creixement col·lectiu. Costa definir, però, on comença i acaba la col·lectivitat, sobre quins límits i amb quina legitimitat, és aquí on comença el joc.

Sembla que poc a poc comencem a tenir mig controlats aquells fils que ens arriben, pel que ens atrevim a resseguir-los fins arribar a altres nusos. Intentem fer moure els fils, a preguntar perquè estan lligats en determinada direcció o en un punt concret, però sempre amb una premissa molt clara: no tocar els nusos. Els rebots són diversos, però alguns ens fan trontollar tots aquells que estàvem aconseguint deslligar, atacant directament els nostres nusos, els que molesten. Agafen el protagonisme els estigmes i prejudicis. Tant fa la contextualització i la intenció que puga haver-hi al darrere, ja fa temps que vam decidir qüestionar la norma i des del primer moment ens han carregat una motxilla que, malgrat intenten fer-nos creure el contrari, no depèn de nosaltres abandonar-la. I és llavors quan retornen les eines més efectives que aquest procés ens està donant: espais on els fils desapareixen, perquè els qüestionem juntes, perquè som capaces de idear un nou entramat. Un conjunt de nusos amb nom de dona que reafirmen el perquè de tot el viatge.

Són espais que et donen la seguretat i l’empenta de que és possible trencar amb una xarxa que ens lliga fent-nos creure que som lliures, construir-ne una de nova, i ens ho creem perquè ho estem fent. Hem aconseguit crear espais amb relacions horitzontals, on mostrar les nostres debilitats i celebrar les victòries, on hem perdut la por a estar soles, perquè hem descobert el concepte sororitat i ens ha ensenyat que mai més ho estarem. Però són moltes les que encara no han pogut crear el seu propi espai, i moltes més les que ja no ho podran fer mai. És per elles per les que no volem defallir, per les que no abandonem; elles, les que han esborrat o cada dia lluiten perquè no siga l’últim, les que acompanyen o necessiten ser acompanyades, les silenciades, menyspreades o assetjades; totes elles.

Som pesades, histèriques, malfollades, estem enfadades i furioses, hem renunciat a que ens continuen tapant la boca, a callar, i hem decidit no tornar a fer-ho; ja ens perdonareu, però és que ens estan matant.

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.