Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

Habitar els llibres

Habitar els llibres

La librería. Direcció: Isabel Coixet. Intèrprets: Emily Mortimer, Bill Night, Patricia Clarkson, Honor Kneafsey. Música: Alfonso de Vilallonga

 

Josep Manuel San Abdón

Cuando leemos una historia la habitamos. A ella más que nada en el mundo le encantaba el momento en que terminas la lectura y la historia sigue viva en tu cabeza como un sueño muy real.” Amb aquestes belles paraules, dites per una veu en off que ens narrarà la història, comença La librería.

La darrera pel·lícula d’Isabel Coixet està ambientada en un xicotet poble de la costa d’Anglaterra en l’any 1959. Amb  un guió basat en una novel·la de Penelope Fitzgerald, ens conta la història d’una dona que es proposa obrir una llibreria en un lloc on molt poca gent llegeix, perquè desitja que tots es puguen sentir acompanyats pels llibres, tal com ho ha estat ella des de que el seu marit va morir a la guerra. Però el seu propòsit es trobarà amb l’oposició de la fina aristocràcia del poble que ho veuen amb mals ulls, ja que podria transmetre a la gent coneixements, plaer o acompanyament. Només trobarà el suport d’un ancià misantrop que viu allunyat de la població, que també s’estima molt els llibres, que l’han acompanyat durant anys en la seua solitud.

La principal virtut de la pel·lícula és saber-nos comunicar un ampli ventall d’emocions. Isabel Coixet es serveix de múltiples recursos per a transmetre-les. El paisatge d’Irlanda del Nord on està rodada, la protagonista reconstruint la vella mansió on s’instal·larà, la seua mirada front al mar, la música d’Alfonso de Vilallonga, la xiqueta que l’ajuda en la llibreria a qui amb el seu exemple inculca l’amor als llibres.

Capítol a part mereix la relació entre la protagonista Florence Green, interpretada per Emily Mortimer i el vell misantrop Edmund Brundish, interpretat per Bill Nighy. Aquest per un moment es reconcilia amb la humanitat i estableix amb la llibretera, primer una relació epistolar on li demanarà llibres, a través de la qual aquesta li farà descobrir les Cròniques marcianes de Ray Bradbury i li demanarà la seua opinió sobre Lolita de Nabokov, que provoca una convulsió en la moral tradicional del poble. Després es trobaran personalment i tot fa pensar que hagués pogut hi haure una relació amorosa si les circumstàncies del seu encontre hagueren estat diferents. Cal destacar la magnífica interpretació dels dos actors, així com la de Patricia Clarkson, que encarna el personatge de la pèrfida Violet Gamar.

La librería és un cant d’amor als llibres, en un temps en què es pretén que aquests siguen substituïts per altres artefactes electrònics. “Entre libros, nadie puede sentirse solo”, és l’últim frase de la pel·lícula, afirmació una mica exagerada, però segur que els llibres fan molta companyia.  També ens transmet la idea que malgrat que una comunitat pot ofegar a qui considera dissident, és bonic somniar per un ideal, perquè sempre queda alguna cosa d’allò que sembrem, com comprovarem al final en saber qui és la narradora. Pel·lícula impecable.

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.