Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

El tret de sortida

El tret de sortida

Els passadissos d’hospital són petits països on les sensibilitats es toquen delicadament. Igual et regalen un angelet de filtre que contemples un, malgrat tot, ampli somriure que aguaita rere una perruca mentre es rosega raïm negre

Podries confeccionar una geografia cosida en noms. Podries circular d’un extrem a l’altre del país d’ànima en ànima, sense tocar el terra, com si fou un esquirol en aquells temps antics de paisatges amb vegetació frondosa. Persones que passen i es queden, gent que et toca amb les mirades d’hospital que creuen la vida en tu en sales d’esperes interminables.

Mirades profundes d’haver mirant a l’altre costat de l’espill, com l’Alícia de Carrol, una ullada inevitable a la qual no es pot defugir. sense haver transmutat Els passadissos d’hospital són petits països on les sensibilitats es toquen delicadament. Igual et regalen un angelet de filtre que contemples un, malgrat tot, ampli somriure que aguaita rere una perruca mentre es rosega raïm negre. Què perquè somriu així aquella dona estan tant malalta com està? I tu, què era allò que tant et preocupava? 

El tràfec de metges i infermeres que sempre tenen una direcció i un objectiu contrasta amb un estat d’expectació interminable que acaba per fer-se un lloc en l’espai ventricular del cor. Viatges, proves, analítiques, goters, tubs, i, en mig, mans i panys.

I vas trobant solidesa, gent extraordinària. “T’envio molta energia, tota la meua energia...” I t’ho creus. T’ho creus perquè has mesurat tots els pronòstics, i circulat per totes les carreteres, les autovies i les secundàries. Remeis de l’avi i l’avia, alimentació germànica, medicina ortodoxa, medicina quasi tribal, remeis que es basen en transgeneracionals, ciències d’arbres “que sí, que tot s’hereta, no sols la genètica...” -Si tu ho dius deu ser així-; teràpies piramidals. I una voluntat prussiana de 23 anys.

I t’ofereixen un psicòleg, i no vas, i Flors de Bach que al principi et beus com l’aigua i després arracones en un armari, com els antidepressius que fa uns mesos sols han servit per a adormissar-te els primers dies. I confies en una llum interna que no saps d’on surt. I, sense xarxa, tornes al carrer i et trobes en Mª Dolores, que t’abraça, i en Lara que et passa un whasapp ple d’amor, i en Sara que et passa una icona i et truca, i en Mò que et diu si vol que t’acompanya a Barcelona, i en Mei, i en Rosa que et toca la mà, i el cor, i en Anabel que diu que t’invita a una cervesa quan vulgues i en Rafa, amistat des del col·legi, "Ei, que queda un cafè", i en tants coneguts i en tant d’afecte... i en gent que no coneixies i et pregunta, i en un munt de històries que tens que reconstruir com un trencaclosques. I, a la nit, els diaris de les filles et miren des de la prestatgeria. Ja són més de quatre llibretes. Últimament col·lecciones fotos de fa uns anys i les incorpores en cel·lofana, amb algun apunt, barrejades amb programes de concerts de piano i cant.

Sona el watshapp i t’arriben un grapat de fotos alegres del saló del manga. Aquesta és la millor simfonia, més que un tema de Nick Cave, de Cohen o de Morrison, o dels tres junts, què carai. Recordes el vinil de Bach -que no és el de les Flors, sinó l'altre, el tocat pel déus-, que has vist en una botiga i que al final no has comprat no saps perque, perquè a ella li hagués agradat. I vas jurar fa a prou penes uns mesos que sempre actuaries per impulsos i viuries el moment, recordes?

Els paisatges s’han reduït molt en geografies, però t’adones que han crescut en gent, en ànimes, en desitjos. I reprens les rutines diàries, com si no passés res, en espera de la trucada que posarà el compte enrere per a la prova de foc. I saps que vindran altres noms que se incorporaran a la teua via làctia personal de sants terrestres, cirurgians que ens guiaran cap a la llum.  

Com un corredor de fons, has començat a entrenar el cor per a la marató de la teua vida, una triatló, en realitat.  Quiròfans, cures intensives i recuperacions en habitacions compartides. La línia de inici de cursa està ja a punt, els muscles atents, les sabatilles inquietes i el rellotge a punt: sols et queda escoltar el tret de sortida.

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.