Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

Quan no tens ganes de res...

Quan no tens ganes de res...

alícia coscollano i masip

Quan no tens ganes de res, el cos et pesa com si t’haguessin introduït pedres a les butxaques i l’ànima. Et sents pesada, entorpida, amb un cansament que sembla de segles, els muscles atrofiats i la mirada enfonsada. Quan no tens ganes de res et ficaries sota el llit, com si tornares a la infantesa i t’amagares d’algun llop que et ronda però no veus.

Quan no tens ganes de res, l’ànima entra en un estat fibromialgic, i et mal tot el cor, cada racó, i les llàgrimes, que no sabies que podien fer mal, i sents el muscles cansats i a la recerca de vitamines per tornar a bategar en força i poder continuar el matí, la jornada, la setmana, el mes…

De vegades, sols alguns dies, tens vergonya de mostrar-te vençut i dissimules. I llavors traus pit i fas vore que tot està bé, que el teu món no s’ha mogut en un estat de translació sobtadament salvatge. I vas al cinema, i a concerts, i surts a passejar, i vas a treballar, però en el fons, en el fons, no vols pensar, perquè recordes que baix del llit s’està a resguard, i que no deixes de ser aquell infant esglaiat que has segut tota la vida.

I llavors, quan estàs a punt d’apretar a córrer per amagar-te sota el llit, té lloc la transmutació. Com una papallona que passa de l’estat de crisàlide a un insecte volàtil de colors meravellosos que vola sense por. I recordes la frase d’Estellés, “perquè arribarà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”. I et converteixes en ferro, en metall pesat, en una tanqueta. I mouries muntanyes, muntaries al seu cim, recorreries administracions i consultes, oferiries el teu cos.

Quan no tens ganes de res, el camí es revol i pega la volta, i mires amb una direcció, i concretes, i no estàs per a banalitats ni superficialitats. I engegaries a prendre vent a gent amb vacuïtats absurdes, i acceptes menys xorrades. I el cor es fa ample I coneixes gent diversa que es supervivent, i els incorpores a un mural personal en el qual, de sobte, cabem moltes persones, moltíssimes.

Unes han perdut mig braç, les altres conserven milers de cicatrius, o han passat tractaments duríssims. Altres han perdut gent estimada pel camí, gent fonamental, i uns altres més han sobrepassat totes les expectatives i s’han convertit en un petit miracle. I t’adones que, quan no tens ganes de res, la vida t’agafa del coll, i que tens ganes de tot, de mossegar i continuar amb ungles i dents, i de respirar a fons. I de sortir al món. I de guanyar la cursa.  

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.