Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

L’any del gall

L’any del gall

alícia coscollano i masip

Algú que creu en l’horòscop xinés va mencionar abans de finalitzar l’any 2016 que el 2017 seria un any molt revolucionari i, com l’any del gall de foc, purificador i caòtic. A tots els nivells. Sortia publicat en una d’aquelles revistes que barregen anuncis de companyies variades de llit per a solitàries i solitaris amb vendes d’anuncis d’objectes increïbles que, en comprar-los, mai no saps per a què serveixen i acaben arraconats en un indret fosc de la casa, com un mal pensament que s’estanca i amb el pas dels dies, fa mala olor.

En l’entrada de l’any, es va constatar que els xinesos van per davant no sols amb l’economia del tot a un euro, sinó en pronòstics per embolcallar els caramels i els sobres de sucre. Caminant pel fil de ganivet, molts hem participat d’un recorregut ambivalent en tots els camps de la nostra vida. Diuen els entesos, especialment els experts new age,  que els principals llocs on deus dirigir la mirada i fer neteja és en el terreny de la pròpia llar, (feng-shui), dels amics (fora gent tòxica i ben lluny), en el del treball (apostar per la realització personal, o sinó escollir el tant socorregut ‘be wàter my friend’). I per concloure l’escabetxina i emulant els viquings, he cremat les naus.

En tota aquest fúria revisionista, he deixat enrere costums, persones, tics privats que em feien patir i fins i tot he transitat per la part fosca de vida deixat que em tatuen el braç en una cerimònia de iniciació plena de simbolisme i demostrativa d’afecte suprem que necessitava dur a terme tant com l’aire que respiro.

També he permès que es trenque tot allò que devia clavillar-se, paralitzar-se o oblidar-se per tal de renàixer com un nadó que arriba al món encara amb el seu aspecte extraterrestre. He colpejat les campanes místiques de la consciència per vore si despertava una freqüència que afirmen que acompanya i impulse, li he fet burla a Hemingway per fer front des de la meua petita estatura a un doblec de campanes que em nego a que toquen per ningú.  I el que queda, perquè el 2017 encara no ha finalitzat, i arriba la tardor, símbol de recolliment i de proves, de resistències, de trinxeres i de lluitar en primera línia de foc. Amb la baioneta preparada, i com Manelic amb pintura de terra al rostre, espero els pas dels dies per finiquitar l’any amb un crit de guerra, si cal.

Mentre, medito, miro el feng-shui de la llar, llanço tot el que està trencat, per si de cas, que per mi no siga. I espero amb tot el cor que el major desig de la meua vida que rodola en aquest reduït espai sideral es compleixi.

foto: El ojo que te mira

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.