Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

Ningú em va dir

Ningú em va dir

Ningú em va dir que acaronaria de matinada els teus peus nus, que deixaria que la tendresa d'uns ulls vidriosos es transformés en un riu de cabdal inabastable o que et convertiries en l’esser més extraordinari de la Terra

alícia coscollano i masip

Ningú em va dir que els teus ulls es farien encara més grans per tal de poder observar el món a grans glopades, cotradint les pautes designades per tal de tocar l’ànima dels quatre punts cardinals. Ningú em va dir que les teues mans de vent denominarien els racons més recòndits del planeta, que els teus llavis besarien l’esperit destil·lat de les flors, que la teua ànima es revestiria de l'opacitat màgica de la lluna.

Ningú em va dir que series la columna vertebral del meu món, que un estrany diamant bategaria al teu úter, allà d’on neixen dibuixos, sorprenents criatures, músiques i lletres que guarneixen el món parits sense dolor, beneïts per les galaxies. Ningú em va dir que la teua mirada perfecta cercaria matinades i llençols, ni que l’estima enfortiria una franja badada de ponent a la cantonada més septentrional del meu cor. Ningú em va dir que perseguiria brises emigrants ni revoltes de  perles terroses per rescatar-les abans de que caigueren en l'abisme. Ningu em va dir que estimar-te fora tant salvatge, ni que em convertiria en una huracà protector. 

Sabia, però, abans de tot, abans de neixer, que t'estimaria  des de la infinita volta celestial de la vida, i que sentiria que l’amor és un àmfora de profunditat marina, abissal, que contindria totes les carícies pendents dels infants. Que et reculliria i abraçaria al mateix si del món. Sabia des de l'inici, fermament, que l’antiga mare escoltaria, que ens permetria riure sota la tempesta, que aconseguiria que un dels tresors més complet que m'ha regalat el temps esdevindria l'oxigen de la la via làctia sota la qual respiro. Sabia, i sé, que som gemmes en perpètua fusió, roques siderals xafant presents que tasten sense por el futur. 

foto: http://everyphototellsastory.blogspot.com.es/2009_07_01_archive.html

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.