Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES 10 3162 1299 2120 5380 9915


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

Ciència, religió i ètica

Ciència, religió i ètica

Proyecto Lázaro. Director: Mateo Gil. Guió: Mateo Gil. Intèrprets: Tom Hughes, Charlotte Le Bon, Oona Chaplin, Barri Ward

 Josep Manuel San Abdón

Proyecto Lázaro de Mateo Gil és una d’aquelles pel·lícules que dóna per a moltes interpretacions i per a fer llargs col·loquis en els cine clubs, si en que encara en queden. Un jove a qui diagnostiquen un càncer incurable i a qui donen només un any de vida, decideix suïcidar-se abans que el seu cos es deteriore més per a ser congelat i poder ser ressuscitat quan ja s’haja trobat una cura per a la seua malaltia.

El jove es tornat a la vida l’any 2085, però les coses no són com ell esperava, no ha tornat amb el seu cos jove de quan va ser congelat, sinó que era l’han reviscolat amb peces noves transformant-lo en una mena de nou Frankenstein. D’altra banda es troba amb un món nou, molt més deshumanitzat que el que va deixar. Tot això ens porta a un dels temes principals del film, l’ètica de la ciència i la ciència sotmesa a la dictadura dels negocis. El metge que aconsegueix la resurrecció està finançat per un fons d’inversió que ha invertit una enorme quantitat de diners i espera resultats, la qual cosa porta al metge a actuar sense cap mena d’escrúpol ètic. Un tema d’allò més transcendental en el futur del gènere humà i que ja comença a plantejar-se cada dia amb més força. ¿Com mantenir l’equilibri entre el necessari i imparable avanç de la ciència i aquells límits que l’ètica ens han d’impedir traspassar?  I ¿qui decideix el que és ètic i el que no?

Però la pel·lícula permet fer una lectura de caràcter religiós. Ja el títol fa referència a l’episodi evangèlic de la resurrecció de Llàtzer. Planteja allò que la majoria de religions prediquen, una altra vida més enllà de la mort. ¿Com podrà ser aquesta vida? Si ens trobem una altra vegada amb les persones amb qui hem conviscut a la Terra es tornaran a produir els mateixos conflictes que hem viscut ací, planteja un dels personatges. D’altra banda, en un dels moments més intensos de la pel·lícula, hi ha un diàleg molt interessant entre el metge i el ressuscitat, que podria ser el diàleg entre déu i la seua criatura, que ens recorda, salvant les distàncies temporals, aquell diàleg entre l’autor i el seu personatge que es pot llegir en Niebla de Miguel de Unamuno.

Una tema esperançat de la pel·lícula és, que malgrat tot, sempre hi haurà un lloc per a la generositat i l’amor, representat per l’evolució de la infermera que té cura del protagonista. Però la pel·lícula planteja també que l’existència del ser humà està condicionada per l’existència de la mort, i per això el seu final és ben inquietant.

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.