Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

Sí, és Nadal, per si no ho sabíem

Sí, és Nadal, per si no ho sabíem

El Nadal ens situa en unes circumstancies curioses. En petit comitè, tothom amb el qual parles et comenta que ja té ganes de que siga el dia 7 de gener. A la pràctica, però, tots complim amb l’escenografia. El xip implantat de ben petits té voluntat pròpia i funciona pel seu compte. Regals, escenes de sopars i dinars familiars, l’objectiu d’arribar a tocar el cel de la felicitat edulcorada que et mostren els anuncis, i la necessitat vital de assolir aquest model idoni i meravellós de família plens de pau, amistat, i solidaritat. El súmmum de l’escenografia ha estat aquest any l’anunci de Loteria, que ha segut capaç d’embogir a tot un poble per l’eternitat perquè un ni-ni únicament preocupat pel seu mòbil realitza un salt narratiu ferotge i muta en un personatge perversament almivarat que manté a una pobra dona en la més absoluta inòpia.

Si, és Nadal, i per tant, cal ser més solidaris i més comprensius. Dins del teu cos, germina una llumeta candorosa que guanya terreny i s’esforçà per transformar-te en l’ésser il·luminat que la TV ens retorna.

El Nadal, però, cada cop dista més de ser l’etapa més dolça de l’any. La vida, sempre a l’expectativa del decurs humà, s’encarrega de ficar-te davant el mirall. En primer lloc, el Nadal no ha evolucionat a la velocitat que ho ha fet la societat. Actualment hi ha tants models de família que hi ha un grup cada cop més nombrós de ciutadans que se senten envaïts per una espècie de frustració davant una imatge edulcorada i falsa que no es correspon amb la realitat. Parelles separades que no podran dinar ni sopar juntes, i, per tant, pares i mares i en algun moment tindran que dinar o sopar sols o amb altres companyies, bàsicament amics, que els anuncis no han previst. Organigrames arquitectònics ben complexos per tal de poder orquestrar cada reunió familiar sense que ningú se senti molest... i gent amb la cara llarga perque li ha resultat impossible.

Fills que creixen i prefereixen passar la nit de Nadal o el dia de Nadal amb la família de  la parella. Persones que han perdut un ésser estimat i no suporten allò de que en aquestes dates es deu, per reial decret, ser feliç i romandre junts. Gent gran que estarà, com la resta de l’any, sola.

El Nadal és acceptable quan els nens són petits perquè es reviu la nostàlgia del paradís perdut, o siga la nostra pròpia infantesa. Revivim a través dels seus ulls la nostra vivència respecte a un món ideal en el qual tothom s’estimava i tothom compartia el que tenia. Les pel·lícules ens deien que els miracles existien i que una persona podia, als EUA, recuperar la seua família i els seus diners. O al nostre estat en color sèpia, podies seure a una persona sense recursos a la teua taula, tal vegada per no fer-li ni cas la resta de l’any. Perquè? Perquè era Nadal, un època màgica.

Actualment, intentem conservar tot allò que encara se sustenta, incòlume, per tossuderia. Aquest dies mirarem de manera esbiaixada Alep, els camps de refugiats, els desnonats i les desgràcies del món i es aferrarem al que queda d’aquella màgia, reinventant-la per als nostres fills. És una manera de mantenir la cordura. La resposta social és, ben dictaminada per les grans marques, accedir a un consum de nivell que et puga fer incloure dins dels paràmetres de “normalitat” . La conseqüència és una compra massiva que intenta pal·liar l’angoixa i la ansietat social persistent, que en aquestes dates augmenta. I es que saps, que, en el fons, el dia 7 de gener tornarà la vida diària, i què, tot i la màgia del Nadal, el no res, com dirien a la ‘Historia Interminable’, segueix, imbatible, conquerint terreny. Serà que busquem en el lloc equivocat, i que, fonamentalment i invariable, l’espai on tindríem que sentir la pau i el benestar que et regala la coherència es troba, més que en un gran magatzem, en un indret orgànic, i per tant purament mental i emocional.

Així què, estimats outsiders, cal donar-nos permís per ser diferents i poder resistir l’embranzida. Bon Nadal, malgrat tot. Siguem feliços, en la mesura en que puguem. No estem obligats a més ni, siguem el model que siguem de família, tampoc tenim perquè renunciar-hi a una porció de benestar, encara que els anuncis no ho hagin previst. 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.