Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES 10 3162 1299 2120 5380 9915


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

La llarga agonia del Corredor Mediterrani

La llarga agonia del Corredor Mediterrani

Que a hores d’ara el Corredor mediterrani continua sent una realitat virtual sols cap en una societat que nega el progres a part de l’altra. El nostre perfil litoral resisteix la precarietat comunicativa des de fa dècades, i m’atreviria a dir segles. Ni cal dir que si el corredor fora intern i passes creuant pel mig del mapa peninsular estaria funcionant fa temps. La por que s’amaga darrere aquest endarreriment històric no pot ser altra que evitar que la zona amb més tràfic de mercaderies de tot l’estat repunte econòmicament en trobar un disseny de vasos comunicants que permeti el transit comercial de nord a sud. Un transit de pas cap Europa que podria produir benefici a les nostres empreses, i i generar que d’altres internacionals fixaren el seu objectiu en algun punt del nostre territori.

A aquest endarreriment secular mai no solucionat podem afegir el fet que al nostre territori les autovies son de pagament. Recordem que l’any 2019 està cada cop més pròxim i nosaltres cada cop més acostumats a que els polítics no es compleixin les promeses. També podem remarcar les condicions en les quals viatgen els estudiants i diversos professionals que deuen realitzar el trajecte en trens “regionals” o de “rodalies” ineficaços i clarament insuficients. Per afegir a aquest túnel de l’horror del segle XXI, un temps d’AVEs i tecnologia punta, recordem que les balances fiscals ens perjudiquen -i que una simple cessió com l’antiga N-340 pot trobar-se amb la tessitura, quasi miserable, de ser lliurada amb clots- ens trobem amb un paisatge insolidari que sols pot provocar, com a mínim, malestar. Especialment en una comarca com la nostra.

Aquest paisatge sols pot agafar oxigen d’una temor antiga i mal dissimulada. Si teniu l’oportunitat de llegir “Espanya, capital París”, de Germà Bel trobareu com de la “villa” convertida en capital per l’afició d’un monarca a la caça sorgeix tot un sistema radial de fa 300 anys de vials que, atenció, sempre deu passar per un km. 0: Madrid. Sembla, però, que l’evolució dels temps s’ha oblidat d’aquest punt del mapa, i que les coses, a Madrid, continuen funcionant de la mateixa manera. Es miren el seu melic, un melic gran i poderós, en detriment d’altres punts de la geografia. Aquesta setmana, un ministre de cognom amb llarga ascendència –millor no preguntar el perquè-, es reunia amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, per parlar del Corredor. Una vegada més. El pitjor es que a estes alçades l’escenografia ja ens la sabem. Una obra teatral què, en principi, aparenta un final ja conegut. El sabem d’altres vegades, d’altres visites. Finalment dubtes, i no saps si el que contracta l’estat són ministres, o simplement actors per a un guió pautat.

 

 foto: Eldiario.es

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.