Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

¿Mobles Maestrat o Maestrat Mobles?

¿Mobles Maestrat o Maestrat Mobles?

Anglicismes sintàctics innecessaris en els noms de les empreses

Felip Gumbau Morera

    Tots notem com l’anglés cada vegada es va imposant més en la nostra vida quotidiana. Els canvis més perceptibles són, no cal dir-ho, en el vocabulari. A vegades els anglicismes s’adapten a la nostra pronúncia i a la nostra escriptura, com ara futbol, club o xou, però altres vegades s’escriuen i es pronuncien directament en la llengua original, com ara ‘look’, ‘pub’ o ‘clown’.

    Ara bé, hi han calcs de l’anglés que són més subtils i imperceptibles, però que penetren amb la mateixa força en la nostra llengua, i també en les altres llengües romàniques: es tracta dels calcs sintàctics i, més concretament, de la imitació de l’adjectivació anglesa. M’explico. En valencià/català, quan volem posar nom als llocs o a les empreses, ajuntem dos noms i, dels dos, primer posem el nom comú i després posem el nom propi. És a dir: diem riu Sénia, avinguda de Picasso, Forn Jaume o Impremta Papers. En canvi, en anglés es diu al revés: primer va el nom propi i a continuació va el nom comú. Així, dirien, respectivament, Sénia River, Picasso Avenue, Jaume Bakery i Papers Printing. ¿Queda ‘cool’, no?

     Però posem fil a l’agulla. Anem a vore uns quants exemples generals en què el nom d’una empresa no ha usat l’orde sintàctic lògic de les llengües romàniques i ha calcat l’estructuració anglesa. Molt probablement, la moda va nàixer en el futbol. Fixem-nos, si no, en el nom del València Club de Futbol. ¿Seguix l’orde romànic? No, ¿veritat? ¿Com s’hauria de dir seguint la nostra sintaxi? S’hauria de dir Club de Futbol València, ¿no?. ¿I el Barça? Té el nom propi al final, però, en comptes de Futbol Club Barcelona, s’hauria de dir Club de Futbol Barcelona. Un altre cas és Aragón Televisión, per exemple; ¿no seria sintàcticament més lògic haver-li dit Televisión Aragón?

     Anem al moll de l’os de l’article, que és demostrar com s’està imposant subtilment i inconscientment en no poques empreses la moda d’anteposar el nom propi al nom comú, a la manera anglesa. Per a això, hem fet un buidatge de noms d’empreses de les quatre ciutats més poblades de les nostres comarques: Benicarló, Vinaròs, Amposta i Tortosa. I hem comprovat que, en cada una d’elles, hi han unes quantes empreses que col·loquen el nom propi al principi, és a dir, que s’anomenen com Maestrat Mobles, i no com Mobles Maestrat. Ara bé, tot i tindre un buidatge de les empreses concretes que contenen un anglicisme sintàctic, per deferència, hem evitat esmentar-les en l’article. De tota manera, són d’este estil: Maestrat Modas, Maestrat Fruits, Maestrat Supermercats, Maestrat Calzados, Maestrat Esports, Maestrat Equipaments, Maestrat Perruquers, Maestrat Pintures, Maestrat Almacenes, etc.

    El fet de constatar esta tendència a calcar l’orde sintàctic de l’anglés en els noms de les empreses pretén que els usuaris sigueu conscients del fenomen i, consegüentment, els empresaris procureu batejar els vostres projectes amb un nom que seguixca l’orde sintàctic romànic, és a dir, posant primer el nom comú i afegint després el nom propi, com Esports Maestrat o Pintures Maestrat. Evidentment, cada u és lliure de posar a la seua empresa el nom que li vinga de gust (alguns l’escriuen en anglés directament) i, en cap cas, pretenc canviar el nom de cap empresa (¡bons estaríem!). Ara bé: com a lingüiste, em veia en l’obligació de constatar-ho i de donar consell. Davant del dubte (¿Mobles Maestrat o Maestrat Mobles?), és preferible Mobles Maestrat, perquè Maestrat Mobles és un anglicisme sintàctic innecessari. Només el temps dirà si es manté el nostre orde sintàctic tradicional (Mobles Maestrat) o si s’imposa l’orde sintàctic anglés (Maestrat Mobles), que comença a percebre’s com a més modern.

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.