Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

"El gran Altre"

Òscar Solsona Meseguer. Psicòleg, psicoanalista, psicoterapeuta

L'actualitat no ens deixa indiferents a ningú. Els canvis socials, culturals i econòmics tenen avui en dia un evident protagonista: l'ésser humà. Així, el subjecte s'ha vist empès a canviar per la pressió del neoliberalisme i la globalització, on els avanços tècnics i la primacia de la mercaderia han provocat un gran impacte en el nostre entorn però, més concretament, en la nostra consciència, personalitat i identitat com a subjectes.

Per tots és sabut com el capitalisme ha estat un sistema de progrés i innovació que ens ha portat tot un seguit d'avanços en tot tipus de camps però no hem d'oblidar que en el seu ADN, hi ha també intrínsec un procés deshumanitzat que se sustenta en el creixement del benefici o plusvàlua que fonamenta el moviment d'un "animal insaciable".

Jacques Lacan deia: "el capitalisme forclueix  [1] les coses de l’amor". L'amor comporta una falta, un lloc, un espai que encara que imaginari, ens deixa la possibilitat "d'allotjar-nos" en l'altre. L'emoció i el sentiment ens fan mostrar-nos dèbils, possibles, trencats i en definitiva: ens fa mostrar-nos humans. És aquí on el capitalisme no té lloc.

El sistema econòmic actual o neoliberalisme, que té la seva icona intel·lectual i creadora en la figura d’Adam Smith, ha estat ell mateix un producte de l'anterior sistema capitalista. Un sistema que va néixer i es va desenvolupar en l'àmbit econòmic, és actualment a tot arreu. No podem entendre cap aspecte del món occidental on vivim sense estar aquest influenciat en major o menor mesura, per aquest sistema. L'educació, la cultura i la societat estan també banyades per ell.

El sistema ens pot subministrar tot allò que desitgem i tant és així que inclús la nostra identitat, depèn en certa forma d'ell. Des d'una pastilla fins la nostra autoimatge passa per aquest "gran Altre". Tens un patiment o "emoció anormal"?, ell té una pastilla. Vols un producte xinès?, el pots tindre amb un cop de "click". Tens l'autoestima baixa?, publica en facebook una foto teva i espera a que augmenti la teua "estima" amb els "m’agrada" que reps. Potser tens un dubte sobre un tema concret?, ves a "Google" per a buscar la resposta.... Tot el que desitges, ho pots aconseguir... el sistema és un tot tancat, ple, sense espai. Què seria aquest "tot" que es pot aconseguir immediatament?  Realment creiem que ho podem tindre tot? Pensem que podem saciar el nostre desig? Aconseguim una cosa i ja em volem una altra... però no et preocupis, el "gran Altre" et subministrarà tot allò que vulguis.  Però, parem un moment... preguntem-nos què volem, però què volem de veritat, què és realment important per a nosaltres en aquest moment. Ara fem-ho, només adonem-nos de què és realment necessari i imprescindible en la nostra vida i gaudim dels petits plaers que, tot i conèixer-los, no els posem en pràctica. Allò que busquem fora de nosaltres és a vegades un simple autoengany per a no reflexionar sobre el que de debò ens importa... No obstant estigues tranquil, no oblidis que el "gran Altre" tindrà "l'objecte" necessari per que puguis continuar dins la roda de l’autoengany.

 

[1]La forclusió és un concepte elaborat per Jacques Lacan per a designar un mecanisme específic de la psicosi pel qual es produeix el rebuig d'un significant fonamental, expulsat fora de l'univers simbòlic del subjecte. Quan es produeix aquest rebuig, el significant està forcluït. No està integrat en l'inconscient, com en la repressió, i retorna de forma al·lucinatòria en el real del subjecte.

Tot i que se sol emprar la traducció directa del francès "forclusió", en realitat és un concepte provinent del dret que en català s'hauria de traduir com a "preclusió".

 

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.