Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

la porta verda

Les nostres zones humides, greument amenaçades

Les funcions de les zones humides són vitals tant per la natura i biodiversitat com per a la supervivència de persones

 

També la temperatura mitjana de l'última dècada és 0,9 graus superior a la dels trenta anys anteriors

 

"Ecologistes en Acció reitera, un any més, que les nostres zones humides segueixen estant mal gestionades, mal conservades i amenaçades. No només hi ha desenes d'aiguamolls oblidats i sense mesures de protecció ni reconeixement, sinó que a més, els reconeguts, s'estan alterant ràpidament per abocaments de residus i contaminants, crisi hídriques, incendis, agressions agrícoles, urbanisme o la caça"

Amb motiu de la celebració del dia Mundial de les Zones Humides, dia 2 de febrer, APNAL-Ecologistes en Acció recorda que les zones humides (marjals, prats, llacunes, albuferes, desembocadures de rambles, barrancs i rius, torberes, etc.) de la nostra comarca així com al territori valencià i la resta de l’estat, que segueixen trobant-se en una situació de risc a causa de les sequeres, el canvi climàtic, la mala gestió per part de les administracions, la falta de consciencia ciutadana, els abocaments de contaminants i escombraries, els incendis, la sobreexplotació dels aqüífers ...

El "Dia Mundial de les Zones Humides" és un recordatori de la data en què es va signar el Conveni Internacional sobre Zones Humides a la ciutat iraniana de Ramsar, el 1971. Un dels principals èxits d'aquest Conveni, també anomenat de Ramsar (http : //www.ramsar.org/), va ser la creació de la llista d'aiguamolls d'importància internacional. Aquesta llista està composta per més de 2.293 aiguamolls pertanyents a 169 països i amb una superfície total de 225.418.823 hectàrees d'aiguamolls protegits. A Espanya s'han declarat 74 zones humides sota el paraigua del Conveni Ramsar des de 1982, amb un total de 303.090 ha, convertint-se així en el tercer país amb més espais d'aquestes característiques, encara que no designa nous llocs de protecció des de l'any 2010.

A les comarques de Castelló, només hi ha onze aiguamolls reconeguts i inclosos en l'Inventari nacional de zones humides i el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana-CZHCV. A més existeixen altres dues, la Llacuna de Sant Mateu (Sant Mateu) i el Quadre de Santiago (Benicàssim) que es troben actualment en tràmit de protecció per a la seva inclusió en el CZHCV des de l'any 2012. D'aquests aiguamolls reconeguts i catalogats, només quatre (Llacuna de Sant Mateu, marjal de Peníscola, desembocadura del riu Sénia i desembocadura del riu Coves-Sant Miquel) es troben a la comarca del Baix Maestrat (CS) encara que existeixen molts altres molts "no catalogats" i que estan protegits per la llei (modificació de l'article 15 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana). Són les desembocadures, basses, llacunes, barrancs, etc; esmentem a la desembocadura el riu Servol (Vinaròs), el saladar de la desembocadura del barranc de Salines (Vinaròs), la desembocadura del barranc d'Aiguadoliva (Vinaròs-Benicarló), la desembocadura del riu Sec (Benicarló), la desembocadura del la rambla Alcalá o Barranquet (Benicarló), la bassa de Sant Jordi, Llacunes de Salzsadella, entre molts altres.

De res serveixen les múltiples figures de protecció dels nostres aiguamolls [Inventari nacional de zones humides, catàlegs de zones humides de la Comunitat, Conveni de Ramsar, Llocs d'Importància Comunitària-LIC de la Xarxa Natura 2000, Espais Naturals Protegits, Zones d'Especial Protecció per a les Aus-ZEPA; Zones d'Especial Conservació-ZEC, ...], si ningú vetlla per la seva conservació real i les mesures de gestió són inadequades. Les funcions de les zones humides són vitals tant per la natura i biodiversitat com per a la supervivència de persones.

Malgrat la seua gran importància, aquests espais estan desapareixent a un ritme més gran que el de cap altre ecosistema1. Aquesta tendència, lluny de revertir-se, s'ha accelerat en els 18 anys que portem de segle (3,7 vegades més gran). Diversos estudis2 coincideixen a xifrar la pèrdua de zones humides des de 1900 entre el 64% i el 71%. Com causants directes d'aquest deteriorament de les zones humides s'assenyala, entre d'altres, al canvi climàtic i la sobreexplotació d'aigua disponible.

Els aiguamolls i zones inundables es drenen, dessequen o degraden per proveir la creixent demanda d'aigua i terreny per a l'agricultura, la indústria, poblacions urbanes en creixement; els abocaments de residus sòlids són gravíssims en tots els aiguamolls costaners; els impactes urbanístics estan a l'ordre del dia; les reclassificacions de sòls, salinització, introducció d'espècies al·lòctones i altres impactes humans com la caça, pressió humana, etc., arriben a cotes insostenibles, i si a més considerem el canvi climàtic, el futur és molt alarmant, amb enormes sequeres i disminució dràstica del aigua subterrània. Recordem que el 2017 va ser un any extremadament sec, plovent un 29% per sota del període de trenta anys anteriors.

També la temperatura mitjana de l'última dècada és 0,9 graus superior a la dels trenta anys anteriors. Sota aquest prisma en què ens trobem, l'aigua de rius i aqüífers s'ha reduït un 20% en 25 anys.

 

Els aiguamolls ens aporten aigua dolça, garanteixen el nostre subministrament d'aliments, mantenen la biodiversitat, ens protegeixen de les inundacions i desastres naturals, són autèntiques depuradores naturals, emmagatzemen CO2, són essencials per a moltes activitats econòmiques, alberguen flora i fauna única, etc ... són per tant essencials per a la vida. No hauríem salvar-los?

 * Analitzem i denunciem la situació de dues zones humides de la comarca del Baix Maestrat: la llacuna endorreica de Sant Mateu i la marjal de Peníscola. Aquesta és la seva situació actual:

 1.-Marjal de Peníscola: zona d'alt valor ecològic (alberga importants poblacions mundials d'espècies en perill d'extinció) i amb múltiples figures de protecció. És Lloc d'importància Comunitària-LIC dins de campanya Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea amb hàbitats prioritaris. Sense vigilància ni accions educatives, ni control, algun. Els seus principals amenaces són:

 "Abocaments d'escombraries i residus"

* La passarel·la de fusta de l'avda. Pigmalió al Col·legi Jaime Sanz, en la seva zona sud, és el pitjor que es podria haver fet per conservar i posar en valor aquest paratge natural. Avui dia és un focus d'entrada de depredadors (gossos i gats) que incideixen negativament sobre les espècies, i d'abocaments de residus sòlids (és un autèntic femer on els desconcienciados ciutadans la utilitzen per tirar llaunes, bosses i ampolles de plàstic, excrements d'animals domèstics, tot tipus d'envasos, etc. És un problema recurrent que es repeteix cada dia i ningú fa res!). La passarel·la, a més fomenta els actes vandàlics (afeccions als observatoris d'aus i a les papereres de recollida de residus), la destrucció de la vegetació autòctona per accions de poda, incendis, etc.

Pràcticament totes les zones on hi ha camins i sendes (Assagador de la Creu, zona del poliesportiu i sequera Sangonera) perquè la gent passegi per l'aiguamoll, es troben en la mateixa situació: abocaments per tot arreu! Aquesta situació degrada la zona humida i les seves aigües (on viuen espècies de peixos endèmics en perill d'extinció, fartet i samaruc3).

 "Dessecacions i urbanisme"

* Se segueixen produint agressions per dessecacions per a cultius a la zona oest i multitud d'abocaments incontrolats d'inerts i escombraries el la zona oest de la via pecuària l'Assagador de la Creu.

* A més, part de la zona humida és sòl urbanitzable (4zona exclosa de la delimitació de la zona humida pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Sala Contenciosa Administrativa, secció 3a, sentència núm. 2077/2004), la zona nord-est prop del càmping Eden, i que afecta hàbitats prioritaris de pastures salins mediterranis. A més hi ha moltes zones agrícoles a la zona nord que són focus d'agressions.

* I que dir de l'urbanisme, despietat des de 1975 i en l'actualitat manté les seves esperances d'expansió en tots els hàbitats.

 2.-Llacuna de Sant Mateu (Castelló): llacuna endorreica interior única a la nostra comarca ja que la resta van ser destruïdes, antany, per activitats agrícoles a les zones de la Jana i Salzadella. Espai natural en tràmit de conservació i preservació després de l'ampliació del termini de participació pública del procediment per a la modificació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord del Consell de 10 de setembre de 2002 (publicació al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, nombre 7696, de data 13 de gener de 2016), i actualment amb greus problemes de sequeres, drenatges i afeccions al seu got inundable per rompudes agrícoles cerealistes, circumstància que ha obligat a denunciar aquests fets a finals de 2017 davant les administracions competents (Conselleria de Medi Ambient, ajuntament. de Sant Mateu i SEPRONA) ... Veure denúncia adjunta.

 Feliç Dia de les Zones Humides 2018!

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.