Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

la porta verda
Tota la població del País Valencià ha respirat aire contaminat per ozó

Tota la població del País Valencià ha respirat aire contaminat per ozó

Tot i la millora lleu de la situació, la Generalitat Valenciana segueix sense elaborar els preceptius plans de millora de la qualitat de l'aire en les zones més afectades

Els cinc milions d'habitants del País Valencià han respirat aire contaminat per ozó durant la primavera i l'estiu de 2017. L'Informe sobre la contaminació per ozó d'Ecologistes en Acció conclou que la totalitat de la població i del territori valencià han estat exposats enguany a uns nivells d'aquest contaminant que excedeixen les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut. El canvi climàtic, la remuntada del trànsit, el frau en les emissions dels automòbils i l'aposta governamental per les energies brutes en detriment de les renovables són algunes de les causes d'un problema que afecta de manera estructural la salut de la ciutadania i, també, els cultius i els espais naturals.

Pel que fa al País Valencià, entre les principals conclusions destaquen:

-L'ozó troposfèric és el contaminant atmosfèric que any rere any afecta més població i territori. Durant 2017 els seus nivells s'han reduït en general respecte als de 2016 i 2015, a pesar de l'elevada calor primaveral i estival. La contaminació generada des de les grans ciutats, les autovies i autopistes i diverses àrees d'activitat industrial –de manera destacada la zona ceràmica de Castelló–, s'estén pel territori i afecta les zones més allunyades i rurals en la forma d'ozó troposfèric.

-L'informe d'Ecologistes en Acció pren com a referència el valor recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), segons el qual l'aire contaminat per ozó ha afectat en 2017 la totalitat de la població i tot el territori del País Valencià.

-Si es considera el valor objectiu establit per la normativa, més lax que la recomanació de l'OMS, la població que ha respirat aire contaminat per damunt de l'objectiu legal és de 340.000 persones, un 7% del total, en les zones interiors de Cervol-Els Ports, Xúquer-Cabriol i Bètica-Serpis, esteses sobre la tercera part del territori valencià.

-L'ozó és un contaminant molt complex, que no té una font humana directa sinó que es forma en la baixa atmosfera en presència de radiació solar per la combinació d'altres contaminants denominats precursors, emesos pel trànsit rodat, les grans centrals termoelèctriques i determinades activitats industrials. Afecta durant la primavera i l'estiu especialment a les àrees suburbanes i rurals influenciades per la contaminació urbana i industrial.

-El manteniment de la contaminació per ozó en 2017 és conseqüència en primera instància de la conjuntura meteorològica, caracteritzada per una gran estabilitat atmosfèrica i una forta calor estival. La seua evolució recent està relacionada amb la tendència a l'increment a l'estiu de les temperatures mitjanes i de les situacions meteorològiques extremes (onades de calor), resultat del canvi climàtic.

-La contaminació per ozó hauria d'abordar-se com un problema sanitari de primer ordre. L'Agència Europea de Medi Ambient ha calculat 1.600 morts prematures a l'Estat espanyol en 2014 per l'exposició a nivells de contaminació per ozó com els registrats al País Valencià durant 2017. Les persones més afectades són les xiquetes i xiquets, les persones majors, les dones embarassades i les persones amb malalties respiratòries i cardiovasculars cròniques.

-Els costos sanitaris derivats de la contaminació per ozó representen al voltant de 5.000 milions d'euros a l'any, un 0,33% del PIB espanyol, segons el Banc Mundial, sense considerar el cost real dels danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.

-La informació a la ciutadania per part de les administracions públiques no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema.

-Els Plans de Millora de la Qualitat de l'Aire per a reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent. Però en el cas de l'ozó, la Generalitat Valenciana porta una dècada ometent l'elaboració i aplicació dels plans esmentats en totes les zones on resulten preceptius. Es tracta d'una negligència que enguany està posant en perill la salut de prop d'un milió de valencians.

-Les principals vies d'actuació per a reduir la contaminació de l'aire per ozó al País Valencià són la disminució del trànsit motoritzat, la reducció de la necessitat de mobilitat i la potenciació del transport públic. A més, cal donar facilitats al trànsit de vianants i a la bicicleta en les ciutats. I també l'adopció generalitzada de les millors tècniques industrials disponibles, la substitució dels dissolvents orgànics per aigua, la reducció dràstica de la generació elèctrica en centrals tèrmiques i la limitació de les emissions dels vaixells en els grans ports.

-A fi de pal·liar la falta d'informació administrativa, Ecologistes en Acció ha desenvolupat una campanya de sensibilització sobre la contaminació per ozó al País Valencià, amb la celebració d'una Jornada informativa a València, la instal·lació d'una exposició itinerant i la realització d'activitats divulgatives sobre el problema en centres d'educació secundària i obertes al públic en general de les localitats d'Alzira, Aiora, Benicarló, Benidorm, Benigànim, Carrícola, Elda, Morella, Ontinyent, El Pinós, Sella, Villar del Arzobispo, Viver i València.

L'informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades arreplegats en 455 estacions oficials de mesurament d'ozó instal·lades en tot l'Estat espanyol, de les quals 54 estan situades al País Valencià.

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.