Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

la porta verda
Diferents entitats ecologistes demanen prendre mesures urgents davant l’arribada de la Xylella fastidosa

Diferents entitats ecologistes demanen prendre mesures urgents davant l’arribada de la Xylella fastidosa

Les entitats GEPEC, Ecologistes de Cataunya, Salvem lo Montsià i Ecologistes del Sénia, demanem pendre mesures com prohibir el moviment d’oliveres adultes

El principal perill per la propagació i dispersió de la Xylella, i així ho indiquen tots els informes oficials, n’és el moviment de material vegetal amb poques garanties sanitàries

 La Xylella fastidiosa és un bacteri, d’origen americà, que afecta a un bon nombre d’espècies vegetals, fins a unes 300, moltes d’interès fructícola, no existint en l’actualitat mètode de tractament i produint la mort dels individus afectats. Segons les autoritats, l’únic sistema de lluita és la destrucció dels exemplars afectats i dels situats en un radi de 100 metres al voltant dels arbres infectats. En tota la zona on s’hagi vist que hi ha brots de la malaltia cal establir una “zona demarcada”, on, a part de destruir totes les plantes infectades, i les que hi ha a 100 m, es pot establir inclús la destrucció de tots els vegetals dels quals es tingui sospita que puguin estar infectats. Tenint en compte el ràpid avanç de la malaltia, el nombre d’espècies a destruir pot ser enorme. Existeixen quatre subespècies diferents de Xylella fastidiosa, i cada una afecta a unes espècies vegetals o a altres. Una espècie especialment sensible a la Xylella són les oliveres. A la regió de Pulla, al sud d’Itàlia, l’aparició d’aquest bacteri ha obligat a arrencar i destruir vora dos milions d’oliveres, provocant una gran crisi econòmica, social i ambiental a la regió. La progressió de la Xylella per Europa ha estat imparable. Inicialment, a l’octubre de 2013 es va detectar per primera vegada a la regió de Pulla (també anomenada “taló d’Itàlia”), on va afectar a l’olivera, malgrat que fins al moment, aquesta planta no havia sigut considerada com un dels principals hostatgers. Des de llavors, a aquesta regió d’Itàlia, la malaltia s’ha anat estenent fins que la zona demarcada té en l’actualitat una extensió d’uns 120 km de llarg per 45 km d’ample. Al juliol del 2015, el bacteri es va detectar a l’illa de Còrsega, i a l’octubre del mateix any a la regió Provença – Alps – Costa Blava, al sud de França. Posteriorment, a l’abril del 2016, es va detectar un brot a un hivernacle de l’estat de Saxonia (centre – est d’Alemanya).

Al novembre del 2016, es va detectar a l’illa de Mallorca, i posteriorment a l’illa d’Eivissa i Menorca. A les Balears, els estudis semblen indicar que el bacteri porta varis anys i que la seva introducció ha tingut diversos orígens. Les zones demarcades a les Balears inclouen la pràctica totalitat de les illes de Mallorca i Eivissa, i l’oest i el centre – est de Menorca. El 30 de juny, es va detectar un brot de Xylella a un camp d’ametllers de Guadalest, (Alacant, comarca de la Marina Baixa). Des de llavors, s’han anat trobant nous brots a la zona, tots de la mateixa subespècie (Xylella fastidiosa multiplex) i en aquests moments, la zona demarcada engloba una part considerable de la província d’Alacant. En data de 31 d’agost de 2017, la llista de termes municipals afectats total o parcialment per la zona demarcada (no els afectats per la zona infectada, que són molts menys) per la Xylella és nombrosa. Concretament, els termes municipals íntegrament afectats per la zona demarcada són quaranta-tres, entre ells el de la ciutat de Benidorm; els parcialment afectats en aquesta zona en són vint-i-nou, entre ells municipis com Dénia, Altea o la Vila Joiosa.

El principal perill per la propagació i dispersió de la Xylella, i així ho indiquen tots els informes oficials, n’és el moviment de material vegetal amb poques garanties sanitàries. A part, cal tenir en compte que el bacteri pot portar anys en una planta sense que es detecti.

Per tant, les autoritats han establert la necessitat d’un Passaport Fitosanitari per vegetals especificats de Xylella fastidiosa (amb unes determinades condicions que es veuran tot seguit). Aquests són els vegetals destinats a la plantació, excepte les llavors, hostatgers a qualsevol subespècie de Xylella fastidiosa, amb independència de que estiguin presents o no a la UE. Entre aquestes espècies, se’n troben de tan importants com els cítrics, les ja anomenades oliveres i els ullastres, i les del gènere “prunus” (pruner, cirerer, ametller, albercoquer, presseguer,...). Entre els vegetals especificats de Xylella fastidiosa, hi ha necessitat de Passaport Fitosanitari segons si venen de zones de demarcació o també en funció d’altres variables, com per exemple la subespècie. Concretament, en el cas de l’olivera, aquestes plantes han de portar sempre Passaport, a excepció d’ús propi amb fins aliens al comerç, negoci o professió. Per tal d’evitar la propagació, hi ha una sèrie de mesures que són les següents: -Es restringeix el moviment d’espècies vegetals especificats que s’hagin cultivat almenys part de la seva vida en una zona demarcada (amb unes determinades excepcions). -Es prohibeix la plantació de plantes hostatgeres a la zona infectada. L’arribada d’aquest bacteri a casa nostra podria tenir unes conseqüències, tant econòmiques, social com ambientals incalculables. A zones com el Baix Ebre o el Montsià, on el sector agrari es basa en gran mesura en el cultiu de l’olivera, comportaria greus conseqüències de difícil predicció. No són pocs els que afirmen que l’arribada de la Xylella a Catalunya és inevitable.

S’ha comprovat amb tota la propagació de la malaltia, i més ara que ha arribat a la península, que sembla clar que els controls i mesures per impedir el contagi i dispersió no són suficients. Creiem, per tant, que és necessari i urgent que s’apliquin mesures oficials més decidides i que s’ampliïn les mesures per evitar aquesta propagació per la península i el pas de la malaltia a altres comunitats autònomes. Donat que per una banda, el moviment d’espècies vegetals és una forma de propagació fonamental i per altra banda, les mesures preses fins al moment als territoris afectats no han aturat l’avanç de la Xylella, cal que la Generalitat Catalana i també la Valenciana s’avancin a l’arribada de la plaga (i a la seva propagació al cas de València) abans que el problema sigui de difícil, quan no impossible, solució.

Per tant, tornem a demanar una sèrie de mesures que ja vam proposar al més de maig passat, però en el cas actual amb més força davant el fet que la plaga ja ha sigut detectada a la Comunitat Valenciana. Entre aquestes mesures demanem es prohibeixi el moviment de material vegetal de les espècies hostatgeres de la Xylella que no provinguin de vivers autoritzats sotmesos a controls oficials. Demanem sigui prohibit el moviment de material i individus adults d’aquestes espècies no produïts en vivers. Aquesta prohibició hauria d’afectar molt especialment al moviment i tràfic d’oliveres adultes, molt actiu a les Terres de l’Ebre. A més a més, demanem controls exhaustius per tal de verificar si les espècies hostatgeres a qualsevol subespècie de Xylella fastidiosa, tenen el corresponent Passaport Fitosanitari, que es recorda, es necessari en el cas de l’olivera, i ho és en la majoria de casos a moltes altres espècies d’interès agrícola. Les oliveres a que es fa referència al paràgraf anterior són obtingudes, en tots els casos, de camps agrícoles i transportades, sense cap garantia fitosanitària, arreu del País i d’Europa.

Sovint també fan cap a casa nostra oliveres arrencades fora de Catalunya, especialment a zones del sud de la Península. Aquest moviment pot afavorir la ràpida propagació de la Xylella per tota la península. Cal avançar-se a la presència de la Xylella, moment en que aquestes prohibicions seran imposades per Europa, de forma ràpida i no planificada. En aquell moment ja no serà possible garantir que les mesures puguin eradicar la Xylella de casa nostra. L’experiència demostra que, un cop arriba aquesta plaga, la seva eradicació és gairebé impossible. El cas del sud d’Itàlia, on s’han hagut d’arrencat dos milions d’oliveres, sense haver pogut controlar la plaga, n’és un clar exemple: a la regió de Pulla, i més concretament a la província de Lecce, la legislació europea estableix mesures de contenció (ja no d’eradicació!), ja que quan el bacteri està àmpliament establert, la seva eradicació ja no és possible. Igualment, a Balears segons la Comissió Europea, inclús amb l’aplicació de les disposicions de la normativa, la eradicació serà molt difícil. En data d’11 de setembre, la Unió Europea va acceptar la proposta de Balears d’acceptar la mesura de contenció i no d’eliminació total. En conseqüència, pensem que l’eliminació de tots els arbres en un radi de 100 metres al voltant dels arbres afectats no ha servit per eradicar la plaga ni a la Pulla ni a les Balears.

Per aquest motiu, de entre les disposicions de la normativa europea, demanem que s’exclogui aquesta eliminació d’arbres no infectats a la zona afectades: és de dubtosa utilitat i tindria uns efectes extraordinàriament greus a la zona d’oliveres del Montsià i Baix Ebre. A la nota de premsa anterior dèiem que ens semblava que a la Generalitat no li preocupés la proximitat dels últims focus apareguts, i que el proper pas seria l’entrada a la península per Catalunya o València. Acabem de veure ara com els pronòstics s’han complert malauradament amb la trobada de la malaltia a València. Amb aquest objectiu des de les entitats GEPEC–Ecologistes de Catalunya, Salvem lo Montsià i Ecologistes del Sénia instem novament a la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia Pesca i alimentació a aplicar d’immediat les mesures exposades en aquesta nota de premsa. GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Salvem lo Montsià i Ecologistes del Sénia

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.