Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES 10 3162 1299 2120 5380 9915


606 85 34 89 // 652 95 35 31

la porta verda

Joan Antoni Panisello (PDE): “El Delta de l’Ebre en 60 anys serà un estuari”

El portaveu de la PDE afirma durant la conferència “L’espoli de l’aigua, el cas del riu Ebre” integrada en el cicle ‘Eines per a un planeta que respira que en uns anys, “desapareixerà el cultiu d’arròs, el marisc de la costa i tota la vida que es genera a voltant del riu”

alícia coscollano

La sala d’actes de Caixa Benicarló acollia ahir divendres 19 de maig una nova conferència integrada en el cicle ‘Eines per a un planeta que respira’, que sota el títol “L’espoli de l’aigua, el cas del riu Ebre”, oferia Joan Antoni Panisello, un dels quatre portaveus de la plataforma que més a lluitat per la preservació del Delta i “lo riu” Ebre: la Plataforma en Defensa de l’Ebre -PDE-).

Panisello realitzava una retrospectiva cronològica per tal de remuntar-se als inicis dels intens de preservar d’una manera més contundent l’aigua del riu Ebre i conservar gran part del seu cabdal, quelcom que permet el manteniment del delta i, també, que la pesca de marisc a les nostres costes tinga la qualitat de la que ha gaudit al llarg de les últimes dècades.
Així, la xerrada del portaveu de la PDE partia d’aquesta constant reivindicació per salvaguardar la seua biodiversitat, el cabal suficient per a garantir-la, la problemàtica dels transvasaments i la manca d’aportació de sediments per al manteniment del Delta, que està patint una regressió, com altres deltes, prou significativa.

Panisello recordava que va ser l’any 2000, amb el govern de josé Mª Anar, quan la idea del Pla Hidrològic va prendre forma, una idea que atenia a la necessitat d’abastir d’aigua, segons indicava Panisello, a camps de golf en projecció i urbanitzacions. La idea, però, es va trobar amb l’enfrontament d’Isabel Tocino, llavors ministra del seu govern, però va trobar via oberta després que Tocino fou substituïda per Jaume Matas. Consistia, bàsicament, en desviar 1050 hectàrees cubiques, 960 al País Valencia i la resta a l’àrea de metropolitana de Barcelona.

Aleshores la plataforma va entrar en acció i va proposar una primera reunió amb diferents sectors socials, que segons Panisello no van entendre massa bé què passava. Després de la 2ona reunió en la que es va convocar directament a la ciutadania, però, la resposta va ser molt més positiva, ja que van assistir més de 1000 persones. D’aquest punt el portaveu de la PDE efectuava un salt en el temps per a concretar que a la manifestació de la plataforma l’any passat hi havia assistit 50 000 persones. Unes xifres que donen una noció bastant clara de la preocupació que s’ha estes per tot el territori respecte al present i al futur del riu.

Un Pla Hidrològic que continua vigent

Panisello posava l’accent en el fet que el Pla Hidrològic Nacional del 2001 continua vigent i que s’ha modificat en dos ocasions, “la porta es va tancar malament” posteriorment a la derogació del govern de José Luis Rodríguez Zapatero”, assenyalava. “Tots els governs han tingut el transvasament en el punt de mira”, incidia, crític amb l’estament polític en general, “als polítics els tenim a favor mentre no governen”, lamentava. Les actuacions més emblemàtiques vinculades al pla i per tant a l’aigua de l’Ebre serien el pacte de l’aigua d’Aragó, Xerta-Càlig i Segarra-Garrigues. 

De fet, en l’annex II indica que existeixen 860 obres planificades pel PP que s’estan executant actualment.

D’altra banda, el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, aprovat en 2016, ha estat denunciat per la PDE perquè a partir de Tortosa no existeix estudi, “vam sol·licitar una revisió”. “Ens arriba un cabdal insuficient al final de l’Ebre, i Europa ens ha donat la raó”, explicava Panisello, el qual afegia que “per Tortosa deurien baixar 100 metres cúbics per segon”. En el PHN se indicava tan sols 80 metres cúbics.

Panisello es mostrava crític també en el govern català, afirmant que amb l’impuls del Pacte del Rialb resultarà sens dubte perjudicial. Es tracta d’abastir a pobles de Lleida amb l’aigua del minitrasvasament del Segarra-Garrigues. D’aquests pobles, 4 estan fora de la Conca de l’Ebre. “Tècnicament es un transvasament”, sentenciava. Una acció que costa 21 milions d’euros i que abastirà a 3000 habitants. “En quina autoritat els diem ara nosaltres al país Valencià que no poden tocar l’aigua?”, preguntava el portaveu de la PDE.

De moment, el que s’ha demanat es que es faci un estudi “real” de les necessitats dels pobles, ja que segons incidia a l’hemeroteca s’han trobat alguns projectes urbanístics paralitzats per manca d’aigua. Quan a la forà que poden tenir des de les Terres de l’Ebre contra les pretensions dels diferents governs, Panisello lamentava que el fet de tenir un pes demogràfic baix, jugava a la contra, “180 000 persones som un número molt baix”.
“El Delta de l’Ebre en 60 anys serà un estuari, desapareixerà el cultiu d’arròs, el marisc de la costa i tota la vida que es genera a voltant del riu”. I afegia contundent, “a Espanya tenim canals de reg sense regants”, concloïa.

Inicis i configuració de la PDE

De l’entitat de la qual es portaveu, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), assenyalarem que és una plataforma social creada en l'assemblea celebrada al Teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa el 15 de setembre de 2000 per a la implantació d'una nova cultura de l'aigua, contrària a la política de transvasaments projectada pel Govern espanyol. Es per tant assembleària i no té president. Dintre de la Plataforma s'agrupen entitats i entre elles cal destacar la Coordinadora Antitransvasament, entitat pionera en la denúncia dels perjudicis ambientals, socials i econòmics que ha comportat, per a les Terres de l'Ebre, el minitransvasament de l'Ebre cap a Tarragona. Cal remarcar que l’entitat va obtenir la Creu de Sant Jordi l’any 2005.
La conferència va estar organitzada per Ecologistes en acció, Ecologistes del Sénia, GEPEC, el digital La Calamanda, el col·lectiu Alambor, i comptava amb el suport de l’Ajuntament de Benicarló, d’Ecologistes de Catalunya, de la Diputació de Castelló, de Caixa Benicarló, i de la Plataforma Anifracking comarques de Castelló.

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.