Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES 10 3162 1299 2120 5380 9915


606 85 34 89 // 652 95 35 31

la porta verda

Hèctor Molina dignifica el paper del llaurador dins del cicle “Eines per a un planeta que respira”

Molina: “Deuríem deixar la nostra salut en mans de llauradors amb nom i cognom, com deixem els nostres cotxes en mans de mecànics en els quals confiem”

Molina aposta per professionalitzar el sector dedicat a l’agricultura ecològica

La formació i l’educació centren aspectes essencials dels seus projectes

alícia coscollano

Héctor Molina representa la materialització de la constància en la consecució d’un somni: ser un llaurador que conjugue ètica i responsabilitat amb la terra i aconseguir viure de l’agricultura ecològica amb uns paràmetres respectuosos amb el medi ambient. Molina visitava Benicarló ahir divendres per oferir una conferència "La memòria de les llavors", des de la sala d’actes de Caixa Benicarló  integrada en el cicle Eines per a un planeta quer respira. L'acte va ser presentat pel regidor de Medi Ambient, Ximo Bueno, i conduït per l'escriptora i comunicadora Alícia Coscollano.

Aquest cicle és la continuació d’un primer que va analitzar i establir quina era la situació atual respecte als recursos energètics i al canvi climàtic. A partir de les diferents conferències es pretén, així, donar eines  per a poder gestionar la situació actual, complexa per al llaurador i per a la societat en general.

Una complexitat a la qual Molina ha fet front mitjançant la creació i impuls de diferents projectes que estableixen sinergies, tant en l’ordre pràctic i funcional com en l’emocional i participatiu- iniciatives que incideixen en la formació i educació. Gran part de la conferència va estar dirigida a la recuperació de llavors autòctones -d'aquí el títol de la xerrada-, i dels beneficis que això supposa per al territori en tots els ámbits.  

Saber què comprem i que consumim

La necessitat de saber què consumim, d’on prové i quins ingredients contempla qualsevol producte, i, per tant, la responsabilitat del consumidor en el moment d’escollir les diferents opcions, també centraven part de la seua exposició. Comprar és un acte polític i una decisió que, finalment, pot inclinar la balança cap un costat, el dels llauradors que dediquen la seua vida a impulsar un projecte respectuós en el que creuen plenament, o el mercantilisme absurd que únicament pensa en el benefici, sense tenir en compte abusos en els preus d’origen, o petjades ecològiques.

Contaminació i problemes de recursos hídrics

A més, un valent Molina recordava que tenim un territori contaminat pels fitosanitaris que ell denomina directament pesticides, i pels nitrats, a banda dels greus problemes d’abastiment i qualitat d’aigua. També ficava l’accent en la gran quantitat de terrenys en estat d’abandonament que actualment existeixen a totes les comarques de Castelló. Així, en xifres, es pot concretar que a Castelló, el sòl cultivable es tradueix en 44 000 fn, (3 656 Ha), i el sòl en estat d’abandonament s’eleva al 50%. Altres dades exposades per Molina escollides en els anys passats eren les següents:

Danys  a l’atmosfera 316 M £

Danys a l’aigua 351 M £     

Danys a la biodiversitat i al paisatge 126 M £

Danys a la salut humana 777 M £

Una agricultura valenciana envellida

D’altra banda, Molina reivindicava: “a l’agricultura valenciana li queden 10 anys de vida”. “La mitjana d’edat de la gent que es dedica és de 73 anys”. “Ara han tret el Pla de desenvolupament Rural, que són unes ajudes que provenen de Brussel·les, 247 milions, vam demanar diners per als joves en el camp, i de tots aquest diners, destinen 10 milions a joves Han existit 900 projectes sol·licitats, i sols han arribat a comptar amb diners 200, amb una mitjana de 30 000 euros. Son diners? Val, però són pocs, perquè hi ha projectes de ramaderia per als quals es precisen 1 milió d’euros”. Molina lamentava que la administració pública, en temes de matèria agrària, estigués “bloquejada”.

Molina feia finalment un incís per exposar els problemes quotidians per al llaurador que es mou en aquest àmbit, així com també feia cinc cèntims del projecte Crecer, que es la resulta un aliatge entre diferents conceptes, com ara l’empatia, el cultiu i la salut i que glutina aspectes essencials, om per exemple el factor social, el cultural, el medi ambient, l’educacional i el tecnològic.

Cal recordar que aquests cicles de conferències són possibles gràcies a l’impuls i l’esforç realitzat per diferents entitats i organismes, i diria més, per la forà de voluntat de les persones que els integren. Cal agrair a Ecologistes en Acció, Ecologistes del Senia per ser el motor i cal destacar el recolzament d’Ajuntaments com el de Benicarló, el suport d’entitats com ara el col·lectiu Cultural Alambor, la plataforma Antifracking i Salvem lo Montsià i la col·laboració en els cicles del digital La Calamanda. 

 

Currículum d'Hèctor Molina:

Héctor Molina ha estat batejat com ‘El Quixot de les llavors’, no sabem si aquesta titulació li agrada, però dona rellevància a una visió romàntica de la tasca que realitza. Tot i així, també ha estat catalogat com un mag. Per a contextualitzar el gran treball que ha desenvolupat i desenvolupa Molina, resumirem la seua trajectòria. Per a fer-ho ens remuntarem a l'any 2008, quan Héctor va decidir dedicar-se al món agrari i a la recuperació de terres fèrtils en estat d’abandonament.

Paral·lelament també va començar a treballar al voltant de la recuperació de la primera varietat de cítric comercial que va arribar a la península, concretament a Vila-real de la mà de Polo de Bernabé.

L'any 2012 va presentar el projecte el3ments Sun Water & Land --del qual és fundador -a Brussel·les.  Són diverses les iniciatives impulsades per ell o en les quals ha participat que tenen la finalitat de la conservació del camp i de posar en valor i dignificar tot allò que havia suposat el conreu de la terra i d’adaptar tots aquells coneixements i eines al segle XXI. Podriem estar parlant d’una agricultura 2.0, o 3.0.

A més, Molina és membre i representant espanyol en el Consell Europeu de Joves Agricultors així como President de la sectorial de Joves Fepac-Asaja de Castelló. A més, cal destacar que es assessor per a la comissió d'agricultura del parlament europeu en cultiu ecològic, director de cultius experimentals del projecte Gastrobotànica del cuiner Rodrigo de la Calle, amb una estrella Michelín, i professor adjunt en matèries primes-vegetals del Grau i del Master Contemporany Chef de la universitat Gastronoia i Management Culinaris (GASMA). El currículum es completa amb la nominació com a director de tesis en l’àmbit de la Ingenieria Agroalimentària i del Medi Rural per a la UJI, entre altres qüestions.

Molina, cal destacar, és un gran divulgador del projecte crecer que se basa en tallers educatius que parteixen de l'origen dels aliments, fomentant i educant els valors de Salud i sostenibilitat, medi ambient i noves tecnologies i cooperació.

Realitza habitualment ponències arreu de l'estat i ha estat el Coorganitzador de la Fira Citrícola de Vila-real a les edicions de 2012 y 2014. 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.