Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

la porta verda
Entrevista a Manuel Milián:

Entrevista a Manuel Milián: "als pobles els mouen els poetes o els testimonis morals"

"Sant Francesc d'Assis va ser un geni"

Després de la conferència al voltant de l’ecologisme i la seua vinculació a l’encíclica del Papa Francesc, Milián, persona de mirada directa i amb un bagatge intel·lectual que llarg recorregut que augmenta en contingut humà en les distàncies curtes, ens ha atès per respondre diferents preguntes i qüestions. Ens hem interessat, també, per l’últim llibre que ha publicat, Ponts trencats, que ha exhaurit la primera edició.

alícia coscollano

Manel, ens ha ofert una conferencia al voltant de l’ecologisme, la sostenibilitat en un paradigma que en condueix a una situació que el Papa Francesc denuncia a través de l’encíclica que ha sorprès el món ecologista, però que sembla que no es tant nova, perquè vostè ha citat ja figures com San Francesc d’Asis, o altes encícliques com la del papa San Pau II.

Ha estat una de les riqueses desaprofitada per l’església, el patrimoni que l’església té en ecologisme prové del segle XII, i parteix de Sant Francesc d’Assis, que va ser un geni. No va fer una protesta social, sinó que va aixecar tota una teologia de la natura i de les criatures. Deia que les flors canten, i que els animals parlen, per això denominava germans a tots els membres de les especies que compartien amb el seu entorn. L’església ho ha mantingut en el seu tresor cultural però no ho havia valorat massa durant molts segles perquè estava més dedicada al poder. Tot el que va ser la cristiandat, l’Edat Mitjana fins el renaixement, va ser el poder màxim d’Europa i per tant tenien massa presència en l’autoritat púbica i poca presencia en l’autoritat moral i espiritual.  En arribar el Renaixement aquesta situació es va trencar, i trencar-se l’església va anar retornant poc a poc a les seues essències i va començar a valorar aquest factor. Quan pren realment força és després del Vaticà II que es doni compte de la gravetat tremenda al món de la destrucció de la terra. Estem matant la vida de les pròximes generacions, no som els amos universals de la terra al llarg de la historia, abans han existit milers de generacions, i després en vindran, suposo, centenars. Si això es trenque, viurem un apocalipsi. El canvi climàtic està portant moltes conseqüències. Pot fer desaparèixer, per exemple, mig Vinaròs. Així de senzill. Aquestes coses no s’havien avaluat, i ara la consciencia social motiva per gent jove que protesta, ha aconseguit que es comence a vore el testimoni de l’església que ah estat molt coherent amb això. També ho diria de la doctrina social de l’església, que probablement és la més harmoniosa i la més equilibrada que hi ha.

Quina influència pot tenir una veu com la del Papa Francesc després, per exemple, de la cimera pel clima i de l’Acord de París, que està signat per molts mandataris, però que ja s’han aixecat veus per a dir que potser és més un mostrador que una directriu amb voluntat real per reconduir la situació?

Influència sí que en tindrà.  Ara, que la tinga sobre la superestructura del poder dels prohoms que  governen el món, no ho sé. Però que sí la té sobre la base del poder, que són el poble i la gent, també és cert. Això implica que els de dalt, finalment, com estem en un joc democràtic,  si volen guanyar poder mitjançant una elecció tindran que sotmetre les seues idees a les demandes del poble, i per tant vulguen o no entraran en la dinàmica del Papa. Per altra banda, aquest Papa té un autoritat moral molt gran, i es constatable. L’esquerra està enamorada d’aquest Papa, jo ho veig en la gent de Podemos, i ho veig en alguns diaris com El Pais, que mai no havia elogiat tant a un Papa com ho fa amb aquest. Què succeeix? Que finalment la gent es mou pels líders morals, els pobles es mouen pels líders morals o pels líders poetes. Els filòsofs ensenyen, però els que motiven els pobles són els poetes o els líders morals. I ells líders morals són es que assumeixen el compromís, i mostren una consciència pública del seu testimoni. Per això en aquest moment hi ha una crisi de la política espanyola tant gran, perquè no hi ha testimonis d’aquest tipus. La gent se està donant conte que l’esquerra esta aixecant el poble a través de la gent de Podemos perquè hi ha xavals que mostren que s’ho creuen, i pensen que seran coherents, i la final, el que val en la vida pública, és la coherència. Per tant, si un Papa és coherent, acabarà arrossegant a la gent, i un polític, si és valent i coherent, acabarà per arrossegar el vot.

Ha realitzat un gest quasi de justícia poètica en recuperar l’impuls que mou els integrants del moviment antiglobalització, i la connectat amb aquest germen iniciàtic del cristianisme que vostè apunta que també defensa el Papa Francesc.

El cristianisme té unes arrels molt clares, quan actualment es parla de la injustícia estructural cal tenir en compte que els cristians ja practicaven la comunió dels bens, tot el que jo tinc és també teu. Això va durar dos segles. Després es va anar perdent, però les referències eren aquestes. Quan hi ha un ajut ala gent i un cor que vibre per ajudar ala genet i al llarg de la historia ha sorgit generalment dels sants i de l’església, la gent s’enamora, i sent una vibració poètica. Sant Francesc d’Assis és un gran poeta: el cant al sol, a la natura, és un poeta extraordinari. La gent es va enamorar d’aquell boig, perquè era un boig, poeta, que feia coses estranyes, que s’enfrontava als poders temporals i al Papa, va tenir enganxades tremendes amb els papes de Roma i el poder que exercien. La gent es mou pels sentiments, aquesta és una errada que pateixen molts col·lectius, pensen que si tens grans idees, la gent les seguirà. Si tu estimes el poble, arranques l’emoció del poble, la gent et seguirà. Per això dic que als pobles els mouen els poetes o els testimonis morals.

Parlant ara d’una pulsió més narrativa, hem pogut assistir a la signatura de gent entre el públic que ha vingut a escoltar-lo amb l’últim llibre Ponts trencats, sota el braç perquè el signes. Ha estat un èxit.

La segona edició surt ja dilluns. La primera es va esgotar en  dies  exemplars, en català, i no ha hi hagut un sol anunci en diaris. Ens ha sorprès a tots. Jo estava convençut que contava tals coses que la gent s’enganxaria. Desvetllo molts misteris de la Transició. Per exemple, perquè va venir Tarradelles i com es va muntar l’operació, una operació que vaig parir, de la qual vaig elaborar el projecte, el va refusar fraga, el va acceptar Suarez, i li va agradar moltíssim, es va dur a terme i va triomfar. Explico tots estos moments històrics amb detalls, amb confidències i això està molt bé per a la gent que esta interessada en la història contemporània. Em diuen, ara entenc el Pacte del Majestic, l’operació Tarradelles, o coses que feia Fraga, que era un ministre de Franco, però que potser ha segut l’estadista més gran que ha donat aquest Estat en bona part del segle XX. Ho vaig viure de prop, vaig estar 15 anys al seu costat, i 8 o 9 anys fundant el partit on ell em donava carta blanca i vaig treballar juntament amb Antonio Cortina. Totes aquestes coses a la gent li interessen. I li interessen especialment quan hi ha un testimoni personal que comença dient, “ens hem equivocat en moltes coses, i demano perdó”. És el primer capítol. Ho dic, m’he equivocat. Perquè els fets han escollit per un camí diferent del que nosaltres volíem recórrer, i això crea una gran frustració. Qui tenia raó, nosaltres o els d’ara? Si veus el resultat de la política, evidentment, la teníem nosaltres. Els d’ara han acabat amb la corrupció absoluta i en el podriment del sistema polític, i nosaltres vam lluitar sempre contra això. Jo em vaig aixecar contra la corrupció en l’operació Porcioles de Barcelona. Quan observes tot això, i contemples la teoria dels tres ponts trencats, que explico en el llibre, i veus que tots tres s’han destruït, et queda mal gust de boca. Però, almenys, la gent entén perquè Catalunya està on està, i perquè Espanya està equivocant-se tantíssim en el problema català. Crec que per això a la gent li ha agradat el llibre i per això l’estan comprant i en els últims actes en els quals participo la gent s’aproxima amb el llibre... I el fet es que jo el vaig escriure com un alleujament. 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.