Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

la porta verda

Joaquin Araujo, la poètica inspiradora de l’ecologisme

El reconegut naturalista crea una atmosfera màgica amb un discurs inspirador que era seguit amb total  atenció per més de les 100 persones que omplien el Vinalab

“Ens hem convertit en una civilització que s’ha arrancat els ulls”

“La Natura és la infantesa comuna de la Humanitat”

“Les pantalles han creat un món opac i fosc”

 

"Elijo elegir"

 Y elijo la condición del árbol

porque come luz.

¡Qué delicia desayunar transparencia,

almorzar lucidez

cenar ocasos anaranjados!

Y con ellos construir el verdor

y la sombra

y la rara nube que es toda copa

donde se esconde el canto de

los pájaros.

Ahora no puedo,

pero cuando lo deje

seré lo que he elegido.

 

Joaquín Araujo

 

Hi ha ponències que es converteixen en un punt de inflexió. La conferencia del poeta, escriptor, documentalista, cineasta, periodista i ecologista  Joaquin Araujo, va ser una d’elles. La ponència, presentada per l’escriptora Alícia Coscollano i Masip –del web La Calamanda-, va tenir lloc al Vinalab i va quedar integrada en el III Cicle de Conferencies sobre Canvi Climàtic i Recursos energètics. Araujo va mostrar la seua talla humana des del faristol del Vinalab. Mestre de mestres, amb tan sols el suport d’un micròfon com tot aparell tecnològic, Araujo, ex president el projecte Gran Simi a l’estat espanyol, oferia una lliçó d’oratòria exposant mitjançant arguments sensibles la necessitat d’aprendre a observar el nostre entorn, concretament la Natura, des de la mirada atenta de la contemplació.  Així, Araujo aconseguia que s’aturés el món a l’auditori del Vinalab des del seu faristol, refrescant-nos la memòria al voltant el poder de la paraula emesa amb la serenor que atorga la vinculació directa amb els ecosistemes. Com ell mateix afirmava,  “visc emboscat”, ja que fa 40 anys el lloc on va decidir viure estava bastant despoblat de vegetació, i amb el temps ha construït un frondós bosc  per estar en contacte permanent amb la Natura, “la meua casa és un bosc”. Això el permet defugir d’un món ple de pantalles.

 

El naturalista actuava de prestidigitador creant una atmosfera màgica amb un discurs inspirador que era seguit amb molta atenció per les més de 100 persones que omplien el Vinalab. Obrir ells ulls, doncs, i saber mirar, contemplar, com indicava el mateix títol de la conferència, és una font essencial que ens connecta plenament amb un entorn natural del qual vivim d’esquenes en massa ocasions.

La filosofia Araujo passa per, com ell mateix apuntava, ha dedicat el seu temps a la contemplació, a imbuir-se com una esponja, del que fan els altres éssers vius en una constant, a més, sensació de gratitud. La ceguesa de la Humanitat cap el que ens envolta, i cap a la natura, ens ha conduït, com destacava, a convertir-nos en una civilització que s’ha arrencat els ulls. “Mirem a altres llocs, principalment a la nostra butxaca. Com ens hem pogut enganyar tant com per a pensar que la vida cap a una butxaca?”. “per a vore cal buscar la panoràmica dels horitzons, recordar com funcionàvem fa quatre dies”. “En lloc de fer-nos petits, agegantar-nos”.  

“Quan no ens distingíem de la Natura, entre altres coses, érem innocents”

Araujo, que començava la seua ponència amb un “sóc innocent”, qüestionava el paper de la tecnologia a la nostra vida, “sóc cienasta i, en canvi, he escrit un llibre en contra del cinema i de la fotografia”. “Les pantalles sovint mostren quelcom per ocultar altres elements”, qüestions molt més importants que perdem de vista pel camí. “Les pantalles han creat un món opac i fosc”. I tot això mentre “podem clonar ovelles, però mai no podrem reproduir la meravella que existeix en tan sols uns metres quadrats de bosc”.

Quan a la contaminació que envolta actualment el món, el naturalitsa senyalava que “Totes les formes de contaminació comencen en la nostra ignorància i acaben en el nostre organisme”. Nosaltres serem les primers víctimes de la contaminació”.

 “Quan no ens distingíem de la Natura, entre altres coses, érem innocents”. “Si contemplem la Natura, no sols ens ensenya a viure, ens ensenya a morir”, eren altres de les reflexions d’Araujo.

Educació ambiental... per als adults

Respecte a l’afany per perseguir el creixement econòmic, el reconegut autor afirmava “m’indigna el tema del creixement econòmic, és una perversitat, el que creix, creix allí a fora”. I un apunt de recordatori, “fa 50 anys hi havia el doble de vida salvatge de la qual hi ha actualment i la meitat de persones. Als polítics no se’ls ocorre plantejar una desacceleració”. “El nostre projecte civilitzatori va contra la física, la química, la biologia, la geografia i inclús la literatura. I això que som una civilització basada en el coneixement i en la ciència”.

Finalment, i quan a formar els més menuts en educació ambiental, Araujo sentenciava que sí, però que realment aquella persecució cap a formar als infants era, en realitat, un ajornament. Es una  trampa, quasi cínica. Això ho tenim que arreglar nosaltres, els que tenim 50 anys”. En aquest sentit, i durant una etapa en la quall va assessorar a la primera ministra de Medi Ambient , aleshores Isabel Tocino, -va dimitir als pocs dies-, quan aquesta li va demanar consell per oferir educació ambiental als centres d’ensenyament, “jo el que vull és educar als ministres, no als xiquets, deixa’m anar al Consell de Ministres”. “Tot s’arregla educant als més menuts, el masclisme, les drogues... anem a educar-nos a nosaltres, als adults”.

“S’està produint una extinció accelerada, i el motiu de tot això és l’estil de vida d’aquesta civilització”.

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.