Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

la porta verda

Turiel captiva a Benicarló amb l’anàlisi d’ una crisi multifactorial

El científic i divulgador aposta durant la seua conferencia a Benicarló per una transició energètica

“Anem cap a una nova crisi que tindrà els mateixa incidència que la del 2008”

La recerca i obtenció de recursos pot crear conflictes, moviments radicals, un augment de l’autoritarisme a tota Europa i revoltes

 

Un magnífic Antonio Turiel va aconseguir captivar al llarg de més d’hora i mitja el nombrós públic que va assistir ahir a la seua conferencia que es presentava a Benicarló sota el títol “Crisi energètica, crisi ecològica, crisis ambiental: les veritables cisis el nostre temps” . Turiel és científic titular del Departament d'Oceanografia Física del Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals del CSIC. Llicenciat en Ciències Físiques, en Ciències Matemàtiques i Doctor en Física Teòrica per la Universitat Autònoma de Madrid, els seus interessos i reflexions han transitat, però, cap a la investigació sobre el pic del petroli i les seues conseqüències socials, convertint-se en un crític de l'actual model productiu de creixement sense límit que ens porta a una crisi sense fi.

Una ponència de primer nivell presentada per l’escriptora Alícia Coscollano –La Calamanda- que acollia la sala d’actes de la Caixa Rural Benicarló i que quedava integrada en el III Cicle de Conferències sobre Canvi Climàtic i crisi energètica, que aquest any han comptat i estan comptant amb ponents de nivell internacional i que estan organitzades per Ecologistes en Acció, la ja citada revista digital La Calamanda, ecologistes del Sénia, i a Benicarló compten amb el suport del col·lectiu cultural Alambor i el àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Benicarló.

Devaluar la vida dels treballadors per sostenir un sistema que agonitza

 

Turiel s’endinsava pels diferents aspectes d’una crisi multifactorial per exposar que des del principi del segle el creixement econòmic ha estat impulsat per la creació de deute massiu. El període de crisi que s’ha patit des de l’any 2008 fins a l’any 2014 en tota Europa ha creat també una amnèsia europea que permet mantenir la ficció de que el sistema segueix funcionant, quelcom que s’aconsegueix devaluant la vida dels treballadors, “es així com es manté un sistema que està agonitzant”, indicia en referència al model econòmic imperant del capitalisme.

 

 

Un sistema que ha creat successives bombolles. En el cas de la bombolla energètica, Turiel recordava que l’any 2014, el Departament d’Energia dels EUA informaven de la creació d’un bombolla petrolífera, un factor que sorgia de la mà del petroli barat i de les extraccions del fracking. En l’extracció d’aquest tipus de petroli de mala qualitat, però, hi ha un total desequilibri entre l’energia emprada per obtenir petroli, i les quantitats i qualitats que finalment s’extrauen, per obtenir 10 barrils de petroli, se inverteixen 8, concretava Turiel, el qual afegia que, “des de l’any 2015 la inversió en nous jaciments és mínima”.

Zenits d’energies no renovables

Quan a xifres ofertes al llarg de la ponència, el científic i divulgador concretava que el zenit dels diferents recursos dels quals s’ha obtingut habitualment l’energia està sobrepassat, o es transcendirà en els pròxims anys. Així, el zenit del petroli va arribar l’any 2005, el zenit del carbó està situat l’any 2015, com el de l’urani; el del gas s’espera per a l’any 2020-2025, i, en conjunt i de mitja, es preveu que el zenit de l’energia no renovable se situï l’any 2018. Uns pics que provoquen una fugida cap endavant que, segons Turiel, “genera grans conseqüències ambientals”. Una d’elles potser que, d’aquí a poques dècades, siga molt complicat poder cultivar cereals degut al canvi climàtic.

La transició energètica, per a quan?

A més, cal parlar que tot aquest caldo de cultiu que sorgeix del canvi climàtic, reconegut àmpliament, genera diversos factors ambientals negatius , com ara una pol·lució ambiental que ocasiona al llarg de l’any 8 milions de morts. Quelcom que se suma a moltes altres conseqüències que aconsellen una actuació des de l’estament polític fonamentada en l’impuls d’una transició energètica que siga respectuosa amb el medi ambient. Turiel es mostrava crític amb els oxímorons que es pretenen engegar, com ara “creixement sostenible” o “creixement verd” perque no deixen de tenir com a model econòmic el mateix que existeix actualment, “les energies renovables no són la panacea”, afirmava. En aquest sentit, les limitacions principals serien el seu potencial màxim, el TRE, la seua dependència continuada d’energies fòssils o la rendibilitat econòmica, entre d’altres. “Potser estem plantejant el problema de manera equivocada”, indicava. Turiel, a més, advertia que anem cap a una nova crisi que tindrà els mateixa incidència que la del 2008. Opinava, a més, que “la crisi econòmica mai no acabarà”. Una situació que crearà conflictes, moviments radicals, un augment de l’autoritarisme a tota Europa i revoltes per obtenir recursos.

 

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.