Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

la porta verda

Yayo Herrero, ecologia i feminisme en un fascinant discurs al Gòtic de Benicarló

L’antropòloga i activista ecofeminista realitza la seua conferència dins del III Cicle sobre Canvi Climàtic i Crisi energètica organitzat per ecologistes en Acció, Ecologistes del Sénia i el digital La Calamanda amb col·laboració del Col·lectiu Alambor i l’àrea de Medi Ambient del consistori

 

 

“La prioritat no és el manteniment de la  vida, sinó el manteniment dels beneficis”

 

“El capitalisme és un model que es devora a ell mateix”

 

“Cal una política que situi la vida en el centre del tot ”

 

Yayo Herrero va fascinar al públic que omplia a vesar la sala de conferències del saló Gòtic ahir divendres a la nit. Tot i que la conferencia es va retardar més de mig hora, hi havia tantes ganes d’escoltar-la que el gran nombre de gent que va assistir a la ponència va esperar pacientment a que comencés la xerrada. Presentada per l’escriptora Alícia Coscollano, del digital La Calamanda, part implicada amb l’organització juntament amb Ecologistes en Acció i Ecologistes del Sénia. La proposta s’oferia amb el títol "Propostes ecofeministes per a un món sostenible", i quedava integrada en el III Cicle de Conferències sobre Canvi Climàtic i Crisi Energètica, el qual compta a Benicarló amb el suport tant de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Benicarló, com amb la del col·lectiu cultural Alambor.

El capitalisme genera una màxima, que sols té valor allò al que se li pot posar preu. Però, “quant val el cicle de l’aigua?”

Herrero elaborava la confluència entre els dos conceptes, feminisme i ecologisme, per a construir una visió al voltant de l’ecologia i el Medi Ambient basada en conceptes del model de lluita feminista. La forà del col·lectiu com a motor per a aconseguir visualitzar la vida com a mesura de totes les coses i en el centre del moviment econòmic. Una dinàmica en la qual la dona esdevé una de les parts fonamentals com a peça clau per al sosteniment de la vida, però, al mateix temps, com a ingredient necessari per al funcionament del capitalisme.  

En aquest sentit Herrero recordava que el temps que inverteixen les dones com a cuidadores i sustentadores del model social pautat pel capitalisme és el que ha fet al llarg de la seua història, i el que fa possible actualment, precisament, que part de la societat puga dedicar el seu temps al treball i a seguir impulsant la maquinària econòmica. Sinó hi hagueren persones que assumeixen un  treball precarietzat, menyspreat, que no està considerat i que no té sou dins de les llars, l’altra part de la societat no podria dedicar-se a treballar i a aguantar el sistema. De fet, la dona és socialment jutjada i penalitzada quan se'n surt d'aquest rol i no té cura de la seua familia segons els patrons establerts.  “En l’espai domèstic hi ha persones que s’ocupen en condició subordinada de que la vida del ciutadà puga continuar”, i que ha generat un model de individu que es té com el “subjecte universal” . En aquest caldo de cultiu, el capitalisme genera una màxima, que sols té valor allò al que se li pot posar preu. Però, “quant val el cicle de l’aigua?”- es preguntava Herrero-, “o la pol·linització?”.

 

El Titànic: quan el vaixell s’enfonsa i continuem ballant

Herrero realitzava la comparativa entre la ceguesa de la situació actual de la societat respecte a la seua situació dins de l’ecosistema utilitzant la metàfora del Titànic, “el vaixell s’està enfonsant, i nosaltres continuem a coberta, ballant al so de la música de l’orquestra, sense ser-ne conscients que hem xocat amb l’iceberg”.

La força del col·lectiu i la participació en plataformes socials i en grups de consum que prioritzen les persones per damunt dels beneficis són algunes de les opcions per a fer front a un planeta esgotat que està donant símptomes, ja des de els anys 50, de la precarietat dels recursos que possibiliten el model de vida tal i com el coneixem. Per a Herrero, “el capitalisme és un model que es devora a ell mateix” i per el qual la prioritat no és el manteniment de la  vida, sinó el manteniment dels beneficis”.

Situar la vida en el centre de tot i com a mesura de tot deuria de ser prioritari. A més, la disputa de l’hegemonia econòmica i l’hegemonia política també requereix de la disputa de l’hegemonia cultural, perque “un  sistema no es converteix en hegemònic perque s’apodera tan sols de les estructures econòmiques i polítiques, sinó que s’apodera de la forma de pensar de les persones. Quan interioritzem idees de progrés , de seguretat i de llibertat que tan sols poden ser satisfetes a partir del mateix mercat”.

D’altra banda, una societat que viu d’esquenes ala natura resulta inviable, “no podem viure emancipats del nostre cos, de la terra”. Aquest seria el “pecat original” que continua comenten la societat occidental.

La relectura del primer article de la declaració dels Drets Humans

Com a resum final, Herrero traslladava una relectura del primer article de la Declaració dels Dret Humans. L’original diu, “tots els drets humans naixem lliures i iguals en dignitat i drets, i dotats com estan de raó deuen viure fraternalment els uns amb els altres”. Herrero, en la relectura i revisió de l’article, matisava des d’una perspectiva eco-feminista, “tots els éssers humans naixem vulnerables i indefensos al si d’una mare, i arribarem a ser lliures i iguals en dignitat i drets, sempre i quan puguem rebre una quantitat ingent de cures, atencions i afectes que deuran ser proporcionats per homes i dones d’altres generacions, en una tasca civizatòria sense la qual la nostra espècie no pot existir. En el cas de poder rebrel’s podrem estar dotats de raons que ens permeten viure fraternalment els uns amb els altres, conscients que habitem un planeta amb límits físics que compartim amb la resta del món viu i que estem obligats a conservar”. Tot un repte. 

 

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.