Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

express

Dos benicarlandos obtenen el 1er Premi Videopride a l'Orgull de Madrid i presenten nou projecte

Durant la setmana de l’Orgull mundial celebrat a Madrid, els benicarlandos Borja Segarra Bueno, com a director, i Brenda Bozago, com a ajudanta de direcció, van ser guardonats per la peça audiovisual “El ángel azul”

A més a més, van presentar el seu nou projecte “ANDREA” en els escenaris de la capital davant milers d’espectadors.

El passat 29 de juny a La Neomudéjar, durant la setmana del World Pride de Madrid, va tenir lloc el Videopride organitzat per l’associació Arcópoli. Una mostra de videoart que reivindica el potencial històric d’aquest gènere i celebra no solament la diversitat humana, sinó també de gèneres audiovisuals. Per primera vegada en la història del Videopride, l’organització va decidir reconèixer amb una menció especial el vídeo “El ángel azul”. Com van destacar: “Tant per la seua qualitat artística com pel seu discurs contra la LGTBfòbia i contra els delictes d’odi, en sintonia amb el treball que desenvolupem des d’Arcópoli”.

“El ángel azul” es va estrenar el passat 17 de maig amb motiu del Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia al canal de YouTube “ANDREA Lost Paradise”. Aquesta producció és un crit que implora un canvi davant la violació dels drets humans que pateixen les persones LGTBQI.

La peça audiovisual va ser creada especialment per recordar que fa 27 anys que l’homosexualitat es va eliminar de la llista de malalties mentals de l’OMS. Seguint l’exemple de Marlene Dietrich, Madonna, Luchino Visconti i, com no del nostre paisà, Almodóvar, grans defensors de la llibertat i la igualtat, fem nostre el seu discurs. Amb la melodia de “Piensa en mí” (Luz Casal), tema central de “Tacones lejanos” (1991, Pedro Almodóvar), “El ángel azul” es presenta com un crit de socors davant la realitat que viu el col·lectiu.

Dins la programació cultural del World Pride, el mateix 29 de juny, es va presentar “ANDREA”, el teaser del nou projecte dirigit per Borja Segarra Bueno: “ANDREA no és solament un canal de YouTube, és la meua vida i la meua petita mort”, afirma el seu creador, que com a bon millennial utilitza YouTube per llançar aquest primer moviment cinematogràfic en streaming. La ficció i la realitat entraran en conflicte per mostrar un cinema que mira, denuncia i demana un canvi. Al crit de “Maricón, con acento en la O” i presentant una Cristina “La Veneno” capaç de plantar-li cara al mateix Hitler, aquest teaser pren com a punt de partida la vida de Borja.

Érem una generació amb somnis. Els nostres pares ens van prometre que si estudiàvem podríem treballar en allò que volguéssim. Sortim de les universitats i ens trobem un món en crisi. En una Espanya en la qual has d’eliminar els teus títols universitaris del currículum per poder treballar en supermercats. Supermercats que abans eren cinemes. Cinemes tancats que no ens permeten seguir somiant. Somiar amb canviar el món. Un món on encara poden matar-te per ser homosexual, transsexual, bisexual, intersexual, transvestit… Un món en el qual encara poden matar-te per ser tu.

“Show must go on” L’espectacle ha de continuar. Gràcies a Internet www.borjasegarrabueno.com, a YouTube: “ANDREA Lost Paradise”, a les xarxes socials: @borjasegarrabueno. Andrea és la prova que demostra que podem tornar a somiar.

 

URL CANAL “ANDREA LOST PARADISE”:

 

0ASzry6-9skTQ

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.