Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

activisme

PRODA: “Els gats de carrer s’han convertit en la nostra vida”

“Sinó és per l’ajuda de suïssos i alemanys, a hores d’ara PRODA hauria tancat portes”

alicia coscollano

Neus Garcia, Dolos Márquez –Loles-, i Marian Guerrero, són tres dels rostres visibles de PRODA. El resum que realitzen des de la protectora de l’any 2013 no és molt optimista, ni permet, de moment, augurar un bon futur pròxim en el ritme d’abandonament que s’ha viscut, especialment, a partir d’aquesta debacle econòmica.  Neus afirma què, “et podria resumir l’any com un any ple d’abandonaments, la crisi econòmica ha abandonat totalment els gats, i no parem de trobar-nos gats abandonats, fins que arriba un punt que estem molt saturats”. Tot i així, aquestes voluntàries de la protectora continuen endavant, com sempre, fent front a la diversitat de problemes i encreuats que deuen resoldre dia a dia, “si una setmana ha anat bé, sempre penses, espera a que finalitze, i efectivament, sempre sorgeix alguna història per a no dormir, sempre sorgeix algun problema que cal resoldre”. Com tots els anys, han confeccionat un calendari per tal de recaptar fons. Una acció més que contribueix a continuar, malgrat tot, amb la premissa que porten gravada a foc els voluntaris de protectores com PRODA, “Que, perquè?”. Neus, després d’uns segons, respon amb contundència, “perquè ells, els gats de carrer, s’han convertit en la nostra vida”.

Neus, des de l’última entrevista fins ara el problema segueix sent el mateix, però agreujat encara més per la crisi.

Sí, la gent no esterilitza, efectivament, i com et comentava abans, hem tingut un gran problema d’abandonaments que ens ha deixat saturada la protectora.

Però, s’haurà rebut algun tipus d’ajuda...

Sortosament, hem rebut ajuda de països com Alemanya o Suïssa, tant en adopcions com ajuda econòmica i alimentació, perquè, sinó, ja no estaríem oberts.  Un bon resum seria, com es possible que donéssim més animals a Alemanya i a Suïssa que aquí, a l’estat espanyol.

Així, sense intenció de fer broma, perquè és prou trist, arribarà un moment en el qual Suïssa i Alemanya estaran plenes de gats del territori.

La situació i la mentalitat allà, és molt diferent a la que tenim aquí. Allà no tenen problemes en el cas dels gats, a excepció de les granges, llocs on no esterilitzen, però el meu contacte a Alemanya sempre em diu que fa vint anys que no es troba un animal abandonat o mort a un voral de la carretera. Gràcies als alemanys i als suïssos hem pogut sortir endavant, perquè, sinó, a hores d’ara PRODA hauria tancat portes.

Quants habitats teniu actualment a PRODA que estan en adopció?

Passem dels 200 gats, entre menuts i adults.

I, amb quina freqüència  els doneu en adopció?

Aquí,  a l’estat espanyol, donem en adopció 1 gat al mes, i si potser que siga el més menut possible. Cap a Alemanya i Suïssa en donem en adopció al voltant de 5 gats al mes.

A banda de les adopcions, conteu en col·laboracions addicional de persones que ofereixen pinso, o altre tipus de suport, o apadrinaments?

El tema de l’apadrinament encara no l’hem treball prou, ni a tenir la possibilitat d’enllestir-ho, però ho tenim en ment. Quan a  ajuda econòmica, i respecte a menjar, prové tota de Suissa i Alemanya. Aquí contem amb gent que ajuda, però és molt, molt poca, la justa. Des d’Alemanya i Suïssa ens ajuden prou.

I, com valoreu aquesta situació?

Al·lucinant per ser conscients d’ en quina societat vivim, i en quina manca d’educació patim en referència als animals.

Sí, però sempre hi ha  qui pot dir que en la situació actual hi ha persones que ho passen mal, que l’important són les persones, tampoc no entrarem a valorar si les persones d’aquí o d’allà, com indiquen alguns.

Els animals són els últims, els últims d’absolutament tot. NO parem de trobar-nos amb  gats adorables, amb 1 any, o 7  o 8 mesos, i ja no és una qüestió de que s’hagin fet grans i ja no els volen, sinó perquè ha arribat l’hora d’esterilitzar, perquè marquen territori, i no s’arriba econòmicament. Així són ells els que paguen les conseqüències.

Com es podria produir un canvi de consciència, apel·lant a la formació,  a l’educació?

Efectivament, des de les escoles i des de ben menuts. He vist coses en infants que m`han deixat molt esperançada, tan de bo que en 20 anys hi haurà un canvi.

Però 20 anys és molt de temps i implica molt de patiment, tant per a gats com per a gossos.

Sí, però no obstant això, cal mirar endavant, com sempre, endavant. Educar, mostrar i inculcar, tant a la gent major com als més menuts.

Marian, tu estàs embarassada de 6 mesos, però continues tenint contacte amb els gats i atenent les necessitats de PRODA i dels gats amb els quals comparteixes la teua casa.

Sí, és clar. Hi ha dones que donen els gats en quedar-se embarassades. Jo estic embarassada i tinc dos gates, i no he passat la toxoplasmosi, i tinc cura higiènica especialment a l’hora de elaborar el menjar, però la toxoplasmosi no està vinculada exclusivament als gats. Es pot contagiar perquè la verdura no estiga del tot neta, o perquè la carn que vols menjar no estiga del tot ben cuinada. Així que no cal abandonar perque una es quede embarassada.

Si alguna característica defineix PRODA és la constància. Quan anys de trajectòria?

Al voltant dels 7 anys.

Set anys, i moltes vegades a un carreró sense sortida.

No hi ha moments de desesperació?

Mols, si arriba un dissabte i no ha passat res, esperat al diumenge. És un viure sense viure.

Però, arriba un moment en el que ja no es poden agafar més gats.

Be, en aquest moment, per exemple, estem estancats amb bebès, en tenim molts per a donar en adopció.

Disposeu d’ajuda des de l’administració, es porta bé?

Bé, la subvenció anual que rebem de l’Ajuntament s’ha reduït, però també tenim que dir que ho pal·lien recolzant deixant-nos que poguérem muntar estand al passeig, ens faciliten recursos. Bé, no és el mateix, però no puc tenir cap tipus de queixa, perquè veig voluntat.

Què es el que econòmicament es porta pitjor, el cavall de batalla?

Pagar les despeses veterinàries. Entre esterilitzacions... i clar, com treballem amb Alemanya, deuen comptar amb xip i vacunacions, són molt rigorosos. Però, sincerament, preferim haver-nos de gastar diners i no rebre’n, però que els gats tinguen una casa com toca. Sé que molts gats que han marxat a Alemanya aquí no haguessin tingut sortida, o ho hagueren passat malament. No ens importa, en aquest sentit, haver de invertir, però donar-los una vida decent. En aquest sentit, estem molt tranquil·les. I ho puc dir molt orgullosa.

Com tots els anys, des de PRODA s’ha confeccionat un calendari per a recaptar fons. Sol tindre una bona acollida?

L’any passat va costar una mica de vendre per la crisi i perquè valia 5 euros. Però aquest any hem canviat el format i hem reduït despeses en la seua confecció i per tant el podem vendre més barat, a 3 euros. També hem aconseguit més sponsors que hi participen. Ha quedat molt bonic.

A més, molts dissabtes se us pot trobar aquí, al estand de PRODA.

Sí, recaptem fons també amb la parada, tot i que la diferència respecte a anys anteriors és brutal. Però nosaltres insistim, insistim i a per feina, a treballar i a tirar endavant, pels que tenim i pels que entraran a PRODA més endavant.

Com estan els protagonistes de PRODA?

Els nostres? Mot bé. Intentem tenir-los el millor possible. Són la nostra vida. Cal destacar que també fem molta feina amb els gats de les colònies, esterilitzant-los i tenint un control. Així les zones de Vinaròs en les quals abans hi havia tants de gats, ara ja estan controlades. Poc a poc, amb més ajuda o menys, anem treballant.

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.